Aniversari amarg

Desgraciat aniversari, avui, el dels quaranta anys de la carta magna espanyola, amb presos polítics en vaga de fam, exiliats a Europa, monarca reprovat i jutges desacreditats, i, per acabar-ho d’adobar, la irrupció a les institucions democràtiques dels que volen tornar, precisament, a l’Espanya preconstitucional.

No seré jo qui negui el valor d’aquell pacte per superar el franquisme i assegurar un futur de convivència, un pacte que va generar esperança en un país traumatitzat per una guerra civil i quaranta anys de dictadura feixista.

La Constitució ha fet la seva feina, però tots sabem que té les seves limitacions i que no ha pogut satisfer aspiracions legítimes, com ara la del ple autogovern dels catalans.

Quaranta anys després, el problema no és la Constitució del 1978, sinó invocar-la com a pretext per bloquejar les demandes de canvi. Contra el que sostenien els “pares” que la van redactar, ara hem vist que la Constitució no és prou “flexible” perquè “hi càpiga tot”. El pacte es va trencar fa més de deu anys quan es va impugnar un estatut d’autonomia aprovat pels ciutadans. I quan, en nom seu, s’ha suprimit el diàleg i s’ha avalat la repressió. El problema no és la Constitució del 1978. El problema és la falta de voluntat política per posar-la al dia d’aquells que se’n proclamen els més fervents guardians.