Llum jueva a Catalunya

Diumenge passat ni la tramuntana va gosar importunar la festa de Castelló d’Empúries. Les vuit flames del canelobre jueu van regar de llum serena el carreró del call mentre la veu, també lluminosa, de l’oficiant cantava les dues benediccions rituals. N’hi va afegir una tercera per donar gràcies a Déu que l’antiga sinagoga del poble hagi retornat a la superfície i que davant seu, després de tants segles, s’hi hagi pogut celebrar novament la festa de la llum. Recordem-ho? Va, obre la Bíblia pel Llibre dels Macabeus. En temps de l’ocupació siriana, i després d’anys de lluita, els jueus van aconseguir la independència i van retornar al temple de Jerusalem l’antiga raó de ser i el culte originari, que havia estat suplantat per fer honors i devoció a Zeus. Diu la tradició postbíblica que per encendre el canelobre de la dedicació només van trobar un flascó amb prou oli per a una jornada. Tanmateix, l’oli va alimentar prodigiosament la flama durant vuit dies. Des d’aleshores els jueus celebren cada any la Khanoukah, la festa de la llum, i ho fan amb una khanukiah, el canelobre de vuit braços que encenen cada vespre durant els vuit dies preceptius. El que han construït per a la sinagoga de Castelló (vegeu-ne el logo a Facebook: Sinagoga del Puig del Mercadal) és volgudament estrafet perquè la tramuntana el descompensa. Aquesta va ser l’única variació empordanesa de la festa. La resta, tradició sense histrionisme, com ha de ser. Sobrietat, contenció, respecte per la història i evocació dels jueus catalans de segles passats. En va llegir uns quants noms la Moriah Ferrús, que ha fundat l’associació Nova Escola Catalana (també és a Facebook) per recordar la important presència dels jueus a Catalunya durant molts segles. L’associació es diu així precisament per enllaçar històricament amb els centres de culte (les escoles catalanes) que els nostres jueus expulsats van aixecar a Roma, a Salònica i a altres llocs. La Khanoukah, la festa que brolla d’un oli prodigiós i del també prodigiós coratge del poble d’Israel per sobreviure a la incomprensió i als enemics de la seva independència. Una festa que els catalans (també els no creients) hauríem de contemplar amb interès i un punt d’admiració si els antisionistes de torn, tota aquesta colla comuna i no comuna que tan i tants bons desigs tenen per al Ramadà, fessin el favor d’enretirar-se i de no importunar amb el seu huracanat xivarri.