Han perdut la vergonya

No vull escriure sobre el paper dels Mossos perquè tinc clar el que és una policia i que sempre hi haurà discussions entre els que pensen que no en caldria, de policia –en una societat idíl·lica i impossible–, i els que mai no en farien prou perquè creuen en la repressió i el control total dels ciutadans sempre que siguin ells els qui decideixin. La policia és necessària i particularment crec que els Mossos són en general una molt bona policia, tot i que, com a tothom, m’emprenyen algunes de les seves actuacions, com quan actuen contra tu (penso en els de trànsit) o quan el seu comportament no és l’adequat en una societat democràtica. D’agents perversos n’hi ha en els Mossos com en altres policies, com també n’hi ha en el món en general i en el del periodisme en particular. Això sí, cal exigir-los (i exigir-nos) un comportament exemplar i perseguir els que no ho són. I en les càrregues de la setmana passada hi va haver actituds incorrectes, condemnables i perseguibles. No cauré en l’error de la criminalització del cos, perquè fan bona feina i perquè qui els jutja ara ho fa des d’una perspectiva política i no professional. L’exemple del que està passant és clar: uns els fustiguen per les càrregues i des de Madrid (el Madrid polític, ja m’entenen) els persegueixen per no actuar i criden per la seva intervenció, per deixar-los a mans dels que encara treballen pitjor. De fet estem en uns moments en què s’ha perdut la vergonya i els anomenats constitucionalistes que estaven en contra de la Constitució el 78 el que voldrien és que es deroguessin les competències dels Mossos i d’Ensenyament i, en definitiva, el que no voldrien és cap autonomia per a Catalunya. Això quan aquí el que es demana és la independència. Tenen el 155 a la boca i l’estat d’excepció també, perquè voldrien que Catalunya fos una regió, com en el franquisme, que pagués i callés. Han perdut la vergonya i l’autoritarisme s’ha apoderat del discurs polític a l’Estat. Venen mal dades.