La Unió Europea, d'esquena als objectius socials

L'última reunió del Con­sell Euro­peu, que ha dis­cu­tit el rumb que la Unió Euro­pea seguirà d'aquí a l'any 2020, ha posat de mani­fest que, en el con­text de crisi gene­ral que ha fet dis­mi­nuir el poten­cial econòmic de tot­hom, les polítiques soci­als ja no seran cap objec­tiu pri­o­ri­tari dels països mem­bres. Per això s'aban­do­nen sense mira­ments alguns aspec­tes del full de ruta que havia defi­nit ante­ri­or­ment la Comissió Euro­pea, per exem­ple la lluita con­tra la pobresa i con­tra l'absen­tisme esco­lar. En totes dues qüesti­ons, la Comissió havia pro­po­sat una meta clara que ara ha sal­tat de l'agenda dels pre­si­dents i dels pri­mers minis­tres que diven­dres van cele­brar la reunió a Brus­sel·les. Pel que fa a la pobresa, es trac­tava de pas­sar dels vui­tanta mili­ons de pobres actu­als a sei­xanta en el ter­mini de deu anys. I quant a l'edu­cació, fer bai­xar per sota del 10 per cent el per­cen­tatge d'estu­di­ants que actu­al­ment aban­do­nen els estu­dis abans d'aca­bar-los, i acon­se­guir que almenys el 40 per cent dels joves tin­guin estu­dis supe­ri­ors. Res d'això no és cap pri­o­ri­tari, ara. La cons­trucció euro­pea ha tin­gut sem­pre un horitzó polític i una base emi­nent­ment econòmica. Per això al prin­cipi la Unió Euro­pea va adop­tar el nom de Comu­ni­tat Econòmica Euro­pea (CEE), una orga­nit­zació hereva de la pri­migènia Comu­ni­tat Econòmica del Carbó i l'Acer (CECA), des­ti­nada a con­tro­lar la pro­ducció indus­trial de les potències euro­pees, sobre­tot la fabri­cació d'arma­ment. A par­tir d'ales­ho­res, els objec­tius polítics han estat cada vegada més ambi­ci­o­sos, però també els rep­tes. I el prin­ci­pal repte és ara res­ca­tar un soci de l'abisme econòmic i assen­tar les bases per evi­tar que d'altres puguin arri­bar a la mateixa situ­ació límit.