Amb perdó de Godwin

La llei de Godwin, per si algú encara no ho sap, és una d’aquelles normes d’internet no recollides en cap codi més enllà dels instruments de la xarxa, com la Viquipèdia, o la ment-rusc dels internautes. Aquesta norma diu, més o menys literalment: “A mesura que una discussió a la xarxa creix, la probabilitat que es produeixi una comparació amb els nazis o Hitler tendeix a u.” Com moltes d’aquestes màximes, és un avís per a navegants, en aquest cas per evitar caure en retòriques suades o arguments demagògics. Ara bé, hi ha comparacions amb les quals Godwin potser estaria d’acord. Només cal mirar el compte d’Instagram del flamant líder de Vox, Santiago Abascal, on algú –dubto que el mateix Abascal, perquè no es tracta precisament d’autoretrats– ha treballat intensament l’artifici de la imatge. El cap visible de Vox se’ns hi presenta com un heroi viril, apol·lini, sovint a cavall, sempre amb la mirada perduda en un infinit ple de promeses per als seus votants...

Els exegetes de la història saben que Hitler –amb perdó de Godwin– va emergir pràcticament del no-res gràcies a eines que feien forrolla a l’època: la fotografia, amb un col·laborador inestimable, Heinrich Hoffmann, i el cinema, amb Leni Riefenstahl, junt amb Goebbels, mestre de la propaganda. No voldria caure en la conspiranoia, un altre vocable d’internauta, però al darrere d’aquest “home de l’any” hi ha algú que en sap molt, de vendre perills edulcorats amb èpica de cartró pedra.