El coi de cimera

Fa dies i dies que uns i altres maregen la perdiu amb el coi de cimera aquesta de divendres. El president Pedro Sánchez, en un gest que és tota una provocació (i més fent-ho el 21-D, l’aniversari de les eleccions convocades pel 155) va decidir dies enrere celebrar un Consell de Ministres a Barcelona. Molt bé. Venen de visita a la colònia i, aprofitant que són aquí, han proposat a Torra que els dos presidents es vegin. Jo ja l’entenc, a Torra, quan diu que tal com van les coses no hi ha gaire res a dir. Si volen una cimera de treball, va venir a dir després la portaveu Elsa Artadi, que es reuneixin els dos executius, que facin una reunió de treball tots els ministres –aprofitant que són aquí– i tots els consellers. Ni que fos per la foto –tots els ministres aquí rendint homenatge als consellers– hauria valgut la pena. Però els costos per a Sánchez serien massa alts (Cs i el PP –i Vox, és clar– interpretarien que s’ha abaixat els pantalons) i per això no la vol. Entenc, deia, que a Torra, sabent d’entrada quin en serà el resultat, li faci una certa mandra, aquesta reunió. Però em costa d’entendre que, si Sánchez es vol reunir, no hi hagi cap trobada. Costa d’entendre que es parli de diàleg i es negui una reunió. A mi em sembla que estan condemnats a veure’s. I que entre que es vegin ells dos i que es vegin els dos executius en pes, alguna via del mig acabaran trobant. Pere Aragonès deia per carta l’altre dia a Carmen Calvo que estan avançant cap a la trobada conjunta “en coordinació amb la Delegación del Gobierno”, cosa que, a banda de confirmar que sí, que som una colònia –la relació no és entre governs, sinó amb la delegada–, vol dir que probablement hi haurà una trobada conjunta. A mi em semblaria bé. Primer, perquè Sánchez tindrà l’oportunitat de disculpar-se per l’off the record de dilluns –ens ho hauríem de fer mirar, els periodistes, de respectar aquestes coses– en què ironitzava dient que els independentistes “no es posen d’acord ni per fer una vaga de fam”. I segon, perquè veurem, un altre cop, quina proposta té per a l’encaix de Catalunya. Cap ni una. Que vol reunir-se? Doncs que es reuneixi. Que vol fotos? Doncs fotos. Com més trobades i com més fotos, més retratat queda.