Guions

La rea­li­tat sem­pre supera la ficció, també la del millor guió de sèrie política. Qui es podia ima­gi­nar, si no, que Emma­nuel Macron, el nou Napoleó a la con­questa d’Europa, aca­ba­ria l’any asset­jat per un exèrcit d’armi­lles gro­gues que l’obli­ga­rien a fer con­ces­si­ons? Qui s’ima­gi­nava els Camps Eli­sis, on fa qua­tre dies s’aple­gava l’elit mun­dial, assal­tats per una guer­ri­lla urbana al crit revo­lu­ci­o­nari d’“aux armes, citoyens”?

I què no es pot dir del Regne Unit, que, dos anys després del referèndum del Bre­xit, es pre­para per a una sor­tida caòtica de la Unió Euro­pea amb mili­tars en estat d’alerta per garan­tir l’ordre públic i els sub­mi­nis­tra­ments. Què pas­sarà ara? Quin gir impre­vist intro­dui­ran els britànics per sor­tir del labe­rint?

I aquí? Un any després, els pre­sos polítics són encara a la presó, alguns d’ells arris­cant la vida en defensa dels seus drets pro­ces­sals; el fran­quisme torna a les ins­ti­tu­ci­ons, el govern soci­a­lista renun­cia a obrir una via política per encar­ri­lar el con­flicte català, la dreta es manté en l’exigència histèrica del 155 i l’inde­pen­den­tisme con­ti­nua divi­dit i sense nord. També aquí cal un canvi de guió que tren­qui amb l’immo­bi­lisme i la repressió i ens eviti un desen­llaç que no ens podem per­me­tre. Amb pre­sos polítics, sense una dis­po­sició sin­cera al diàleg per part de tot­hom, sense valen­tia per reconèixer l’altre i fer política de veri­tat serà molt difícil sor­tir del blo­queig i fer avançar la trama.