La roba bruta

De fet, no sé pas de què ens estra­nyem en tot aquest afer dels casos de pederàstia pro­ta­go­nit­zats per eclesiàstics i que la jerar­quia catòlica ha inten­tat ama­gar durant anys. De fet, és el que ha fet sem­pre. La roba bruta és renta a casa, sobre­tot, si aquesta és molt bruta, com és el cas. De petit, recordo el cas d'un religiós que va des­a­parèixer de cop i volta de l'escola. Temps després vam saber que tot ple­gat estava rela­ci­o­nat amb un cas de toca­ments a un nen del cen­tre. Va pagar aquell home pel que va fer, com hagués estat de justícia? No, és clar, que no, tot i que, això sí, es devia con­fes­sar... La roba bruta és ren­tava a casa i no calia que la resta de la soci­e­tat ho sabés, encara que el mal fet fos super­la­tiu i merei­xe­dor d'un càstig exem­plar. Sor­to­sa­ment, com deia Dylan, els temps han can­viat i ara l'Església ja no pot fer bugada en pri­vat. La soci­e­tat actual diu prou a certs pri­vi­le­gis medi­e­vals. Amén.