Caputxetes vermelles

Contes de bona nit per a nenes rebels és un llibre que descansa a la tauleta de nit des de fa mesos i que explica, amb grans il·lustracions, la història de 100 dones que han destacat en la seva disciplina. Des de científiques fins a xefs. Des de Frida Kahlo fins a Coco Chanel. L’editorial Estrella Polar n’ha editat un segon volum on es mostren més casos de dones d’arreu del món que van aconseguir el seus somnis. Volem deixar enrere els contes clàssics de La Ventafocs, La Bella Dorment o la Blancaneu, en què un príncep salva la noia, perquè ens semblen antics i plens d’estereotips masclistes. O La princesa i el pèsol, un altre clàssic, on la jove ha de demostrar que és digna de dormir en el millor matalàs. Un altre dels contes populars és La Caputxeta Vermella, obra de Charles Perrault, que el va escriure al segle XVII. És una història que es pot explicar de manera més o menys graciosa, fent veure que el llop té els ulls molts grossos i unes dents molt esmolades. N’hi ha diverses versions: la més antiga, de Perrault, i la que posteriorment van escriure els germans Grimm, més edulcorada i amb la intervenció del llenyataire per salvar nena i àvia. La primera versió alerta dels perills a què s’ha d’enfrontar una nena ( i una dona) al llarg de la vida. “Els infants, i sobretot les jovenetes boniques, faran bé de no escoltar-se desconeguts”, es diu al final del conte. Segle XVII o segle XXI? Rebels o caputxetes?