L’exemple d’un canari

La cabina de premsa d’El Punt Avui al Congrés té com a veí des de fa deu anys Joaquín Anas­ta­sio, un peri­o­dista i com­pany que com­bina el bon ofici a peu d’obra per a La pro­vin­cia de Las Pal­mas i La opinión de Tene­rife i la dis­creció de qui no neces­sita la noto­ri­e­tat del soroll. Però el que ve ara no neix d’un biaix de veïnat ni del que a Madrid en dirien sim­pa­tia entre perifèrics. El dia que el dipu­tat del PP per Cadis Alfonso Candón dei­xava l’escó al Congrés per anar al par­la­ment andalús, el dipu­tat d’Units Podem Alberto Rodríguez va pujar a la tri­buna d’ora­dors a dir el que feia temps que dub­tava si havia de dir o no: “Mai hau­ria pen­sat que diria una cosa així en aquesta cam­bra, i menys a un dipu­tat del PP, però el tro­ba­rem a fal­tar. I li diré una cosa que crec que és de les coses més boni­ques que es poden dir a algú: és vostè una bona per­sona i posa qua­li­tat humana a aquest lloc.” Candón es va emo­ci­o­nar. Irònica­ment, l’elogi al del PP venia del dipu­tat menys­preat fa dos anys per la popu­lar Celia Villa­lo­bos, quan va dir: “M’és igual que por­tin ras­tes, però que les por­tin netes perquè no m’engan­xin polls!” Però encara més irònic és que l’afecte del dipu­tat d’Units Podem amb el del PP arribés la set­mana que el grup del PP al Congrés cele­brava la copa de Nadal i que dipu­tats i dipu­ta­des popu­lars –dir el seu nom danya­ria les seves car­re­res?– reco­ne­gues­sin que tenen una bona relació i en algun cas amis­tat amb dipu­tats inde­pen­den­tis­tes d’ERC i del PDe­CAT. I quin pro­blema hi ha? Que aquests que en pri­vat deien això poc abans aplau­dien que Pablo Casado afirmés que a Cata­lu­nya “hi ha veïns que no aga­fen l’ascen­sor amb altres veïns”. Com si tots els ascen­sors a Madrid fos­sin una àgora d’amis­tat on tot­hom parla com Paulo Coelho! Si algú té alguna cosa a dir per huma­nit­zar el rival com ha fet el canari Rodríguez, pot­ser no cal espe­rar al decés o a l’abandó de l’escó per com­par­tir-ho. I aquí es publi­carà una vegada i una altra, fins que deixi de ser notícia.