‘Singles’

Dijous vaig dissertar en un dinar organitzat per singles. Abans, un single era un disc petit que girava a 45 revolucions per minut. Ara també és una persona no aparellada: un solter, un vidu, un divorciat, un separat... Un solter jove no és un single. Per merèixer l’apel·latiu s’ha de tenir una certa edat, l’edat dels vidus, divorciats i separats. Un single prostrat a casa tampoc no és ben bé un single. S’ha de ser actiu, anar a revolucions per minut. Aquestes coses, vostès ja les saben però és que jo no les escric per a vostès sinó per a aquells que un dia, consultant les hemeroteques, es puguin trobar amb expressions que no entenguin. De vegades algú m’ha dit que faig servir paraules que han caigut en desús. Potser també les hauria de definir. Els lectors futurs no ens entendran, o per massa moderns o per massa antics. O perquè hem fet el present molt complicat. Entendran el “procés” en tots els seus matisos i complicacions?

Del “procés” vaig parlar als singles en el dinar en un restaurant de Barcelona. L’Antoni Pous, que és qui dirigeix la colla, m’havia encomanat la conferència amb molta antelació: “Quin títol hi poso?” Toni: quin títol hi vols posar si d’aquí a aquell dia tot pot haver canviat? Dijous, els presos en vaga de fam havien desconvocat el dejuni, els presidents Torra i Sánchez havien quedat per trobar-se i era la vigília de la celebració d’un consell de ministres a Barcelona. Una comensal diu que sap de bona font que les protestes convocades per aquest motiu seran pacífiques i que no s’ha de témer la violència que tan interessaria als que volen desprestigiar el procés i tan poc als que el volen mantenir com un moviment pacífic. No ho sé, escric això divendres al matí. Ja veurem com acaba el dia. Segons com hauré de canviar l’article. O potser no, vostès ja ho entendran. La fi de la vaga de fam ha estat acollida amb gran alleujament. Tothom la patia. La clausura ha estat maniobrada amb molta intel·ligència: Rafael Ribó, el síndic de greuges que havia tingut de col·laborador Jordi Sànchez, un dels vaguistes, ha convençut els expresidents de la Generalitat i del Parlament perquè fessin una crida a aturar-la. Han dit que alguns dels objectius s’han aconseguit: el Tribunal Constitucional ha resolt uns casos que tenia encallats. Per exemple, avui mateix ha dictaminat que Jordi Sànchez ha de mantenir la presó. Això és motiu d’alegria? Sí, perquè vol dir que amb la resolució a la mà Sànchez podrà elevar la injustícia al Tribunal de Drets Humans europeu. Les nostres alegries són ben amargues. Algú queda tristoi, sense saber per on agafar-ho.

Al final els singles s’apunten a una festa de Cap d’Any que en Pous els ha organitzat. Fa l’efecte que s’ho passaran d’allò més bé.