Visita a la colònia

En els dies pre­vis al Con­sell de Minis­tres de diven­dres a Bar­ce­lona, alguns líders del PSOE havien comen­tat, en pri­vat sobre­tot però també almenys un, el minis­tre de Foment, José Luis Ábalos, en públic, que el millor era dei­xar-ho estar. Imme­di­a­ta­ment, però, també comen­ta­ven que no ho farien perquè això seria un signe de debi­li­tat davant els inde­pen­den­tis­tes i que dona­ria car­nassa al PP i Ciu­ta­dans, com si a aquests els importés gaire que el PSOE faci A o B per sal­tar-li a la jugu­lar. Els argu­ments que esgri­mien per tirar enrere la pro­posta era que, quan es va fer, se cer­cava fer un gest –paraula que el PSOE està ja gas­tant de tant usar-la de manera buida– i que ara les cir­cumstàncies havien can­viat, sobre­tot amb pre­sos polítics en vaga de fam.

El pro­blema de tot ple­gat rau en el fet que no és cert que se cerqués un gest amb Cata­lu­nya; es va triar el dia 21 de desem­bre perquè era el dia del pri­mer ani­ver­sari d’unes elec­ci­ons que eren la cul­mi­nació de l’apli­cació de l’arti­cle 155 a Cata­lu­nya, arti­cle que es va apro­var amb el suport del PP, Ciu­ta­dans i, també, del PSOE. Venir a Bar­ce­lona, a la colònia, el dia 21 només tenia un objec­tiu: humi­liar.

El PP no va pre­veure cap més sor­tida que no fos la ren­dició incon­di­ci­o­nal, volien que els inde­pen­den­tis­tes dema­nes­sin perdó sot­me­sos per una repressió ferotge i que aban­do­nes­sin els seus líders a la presó o l’exili. El relat ha estat com­prat per una part molt impor­tant de la població i, sobre­tot, pels mit­jans de comu­ni­cació que l’ampli­fi­quen fins a l’absurd. Absurd, per exem­ple, és titu­lar a por­tada La ren­dición de Pedral­bes pel sim­ple fet que Pedro Sánchez s’ha reu­nit amb Quim Torra. No hi ha lloc per al diàleg: der­rota total i eli­mi­nació; és a dir, un nou 155 amb inter­venció dels mit­jans públics i l’escola, no perquè adoc­tri­nin –el que adoc­trina és un ence­fa­lo­grama pla en la direcció dels mit­jans, per exem­ple– sinó perquè molesta la plu­ra­li­tat i, sobre­tot, que es posi en dubte el seu sis­tema polític anacrònic.