A vosaltres, els presos

Com que sé que rebeu el diari i que sovint llegiu aquest espai –si més no, així m’ho heu fet saber alguns de vosaltres–, em sembla que no tinc millor manera de contactar amb vosaltres que aprofitant-lo tal dia com avui. És Nadal, i per a alguns de vosaltres el segon Nadal que passeu a la presó, i a mi això em colpeix. Se’m fa estrany felicitar-vos les festes quan aquest país no està per festes, però se’m faria encara més estrany (i estic convençut que parlo en nom de la majoria dels nostres lectors i espectadors) que avui parléssim de torrons, de cava o de celebració en els àpats familiars sense abans dir-vos que pensem en vosaltres, en els presos i en els exiliats? Com voleu que celebrem el Nadal sense pensar en vosaltres? Si avui brindem, si avui, demà, per Cap d’Any o per Reis brindem, ho fem perquè ens sentim obligats a ser forts i perquè ens hem conjurat que, malgrat tot, transmetríem sensació de normalitat. I en aquesta anormalitat permanent en què vivim, us voldríem transmetre la nostra escalfor amb l’esperança que us serveixi d’alguna cosa. Sou valents, i ens en sentim orgullosos. Jo –i, insisteixo, em sembla que la majoria dels nostres lectors i espectadors– estic agraït que hàgiu decidit abandonar la vaga de fam, perquè heu de ser forts. Ve un any dur, complicat, amb trasllats i amb un judici que serà un infern. I us necessitem forts. Ferms, sòlids i consistents heu demostrat que ja hi esteu. Però ara us cal ser forts. Perquè aquest judici serà, sí, una oportunitat per ensenyar el que passa al món, però serà també un infern. El Suprem confirmarà en breu que sereu jutjats a Madrid, i a finals de gener o principi de febrer les condicions se us enduriran. Fa feredat, sentir el que expliquen alguns advocats. Un trasllat a Madrid, tres o quatre dies a la setmana amb un munt d’hores davant d’un tribunal, un entrepà al dia, poques possibilitats ni de dutxar-vos entre setmana, i dies i dies en què haureu de sentir explicar un relat fictici, dur, ple d’acusacions, asseguts al banc i sense poder-hi dir res. Venen temps difícils. Per a tots. I per això, en nom meu (i, insisteixo, en nom de tots els lectors i espectadors nostres), us volia desitjar, ni que el país no estigui per festes, unes bones festes.