El Nadal dels absents

Més enllà de les creences, Nadal convida a la trobada de les persones que mantenen un vincle d’afecte i facilita la treva perquè mantinguin a una certa distància les diferències. I quan, malgrat això, encara hi falta algú que no pots substituir, percebem aquella contradictòria sensació d’un buit que es fa present. El que no hi és, hi és per fer-nos sentir la seva absència. La pèrdua d’amics i familiars ens fa percebre a la pell aquesta esgarrifança i procurem que els brindis de bons desitjos ens facin de bàlsam mentre ens conformem amb els seus bons records. Però quan els absents no ho són per haver traspassat sinó perquè han estat allunyats de nosaltres per l’adversitat, el buit és encara menys eteri, més substancial perquè l’omple el desig, l’esperança i la rebel·lió que ens empenyen a recuperar-los.

No ens serà possible passar aquests dies sense tenir ben presents Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull. El buit, l’esgarrifança, la rebel·lió i l’esperança que senten les seves famílies es fa notar intensament entre nosaltres. I la proximitat del judici ens hi afegeix l’amargor d’intuir que la venjança encarirà el preu de la seva llibertat. Aquest dol és de tots, com és de tots l’enyorança que ens separa de Carles Puigdemont, Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig, Clara Ponsatí, Anna Gabriel i Marta Rovira. Honorem-los, doncs, perquè tots ells paguen el preu dels nostres somnis i mirem-nos el nou any com una oportunitat de fer-nos dignes d’aquest sacrifici.