Susana Díaz

La nit del 2-D Susana Díaz va afir­mar que no ple­gava perquè ella era qui havia gua­nyat les elec­ci­ons. Díaz obvi­ava que la gar­ro­tada que aca­bava de rebre la dei­xava sense capa­ci­tat per sumar i poder fer govern i que, per tant, era la per­de­dora de les elec­ci­ons anda­lu­ses. Díaz mereix pas­sar als lli­bres d’història. No només, com va demos­trar el 2-D, és una pèssima ana­lista política, sinó que, en els anys que ha estat pre­si­denta, des que, el 2013, la va impo­sar José Anto­nio Griñán, ha blan­que­jat la cor­rupció, ha fet la cam­pa­nya a Vox i ha estat incapaç d’assal­tar el PSOE tenint de rival, jus­ta­ment, el secre­tari gene­ral més dèbil que ha tin­gut mai el soci­a­lisme, Pedro Sánchez. Segur que al PSOE no els cos­tarà gaire tro­bar una can­di­data millor.