Sí, han pactat amb Vox

Doncs sí, com era de preveure han pactat amb Vox. El PP presidirà la Junta d’Andalusia i Ciutadans presidirà el Parlament andalús. I gràcies a qui? Doncs sí, gràcies a Vox. No em negaran que és fantàstic, com es retrata tothom. Se’n recorden, d’aquells discursos d’Albert Rivera dient que ells eren la garantia de la regeneració democràtica a Espanya? Se’n recorden, d’aquells discursos de Ciutadans anant per Europa explicant que ells eren els moderns, els nous, el futur, els progres i no sé quantes coses més? Se’n recorden, d’aquells discursos dient-nos que ells havien vingut a la política –la catalana i l’espanyola– perquè representaven l’aire fresc, la manera diferent de fer les coses? Doncs ja ho veuen. Coi, com de diferents, no? Pactant amb Vox, una formació de tics franquistes –o alguna cosa més que tics– i que ahir ja parlava de reformar les lleis de violència de gènere. Hi pacten i pretenen, a més a més, dir-nos-ho amb la boca petita. Ho justifiquen dient que només és un acord per a la mesa del Parlament i per la investidura, però que no hi ha res més i que no és un acord de legislatura. Però saps què, Albert? No cola. No cola. No passa res, però com a mínim no ho intenteu dissimular. Feu com el PP, que no ha sorprès ningú que hagi pactat amb la ultradreta perquè, de fet, ells ja la tenien dins. Si més no, els del PP no s’havien pas presentat a les eleccions amb el discurs aquest de la regeneració política. Entre d’altres coses, és clar, perquè PP i regeneració política sembla un oxímoron i no se’ls hauria cregut ningú. Més aviat seria un tip de riure, a hores d’ara, sentir el PP parlant de regeneració política. Però vaja, Albert, que les coses són com són i no cal que us n’amagueu. Aquest cop us heu ben lluït, i finalment ha quedat clar què hi enteneu, per regeneració democràtica. I com de disposats esteu a pactar vosaltres, que sou tan centristes i tan liberals, amb un partit tan constitucionalista com és Vox. Fantàstic, que tothom es retrati. I que tots plegats tinguem un tast del que pot passar en les properes eleccions espanyoles. Jo tremolo –i potser vostè també, estimat lector– en veure aquest nou tripartit. Però em fa l’efecte que, per tremolors de veritat, els que deu tenir a hores d’ara Pedro Sánchez. Paciència.