Opinió

A la tres

I un bon any nou!

“Em fa l’efecte que és a les nostres mans, el que pugui passar aquest 2019. Però que ens hi haurem d’esforçar

Com que els dilluns no em toca escriure i, en aquest espai, no ens hi retrobarem fins a mitjan setmana vinent, no voldria deixar passar avui l’oportunitat de desitjar-los un bon any nou. Amb presos, exiliats, un munt d’investigats i sense cap esperança de diàleg a la cantonada, se’m fa difícil. I amb un judici sumaríssim a les portes, encara més. Però no m’estaré de desitjar-los un bon any, perquè enlloc està escrit que no el puguem tenir. Desitjo la llibertat dels presos, la independència d’aquest país (encara no és pas delicte desitjar-la, no?), un judici just (em refereixo a Europa)... i, és clar, un bon any per a tots vostès. Un any amb menys mentides, amb més esperança, amb poc electoralisme (serà complicat, veient el que ens toca aquest 2019), amb menys crueltats (m’estalviaré de fer cap comentari sobre algunes decisions judicials) i amb la companyia de tots vostès, amb qui ja formem part d’un gran club. Em fa l’efecte que és molt a les nostres mans, el que pugui passar aquest 2019. A les mans dels altres, sí. Però també a les nostres, a les meves i a les de vostès. Desitjo tot el que els deia abans, que és molt, però desitjo també que siguin feliços en el dia a dia. Que tinguin amics i que els cuidin. I que sàpiguen que, a banda de tenir converses de WhatsApp, el telèfon també serveix per trucar i sentir una veu a l’altra costat. I que fins i tot es pot fer servir per concertar una cita, fer un cafè i veure’s les cares en directe, que no tot han de ser documents adjunts amunt i avall. Sàpiguen que es pot treballar en equip, que no tots els mals auguris es compleixen, que en comptes de córrer es pot caminar i que en comptes de discutir es pot parlar. Desitjo, vaja, que tinguin (que tinguem tots plegats) un bon any, farcit d’emocions però buit de malalties; que el puguem passar junts, sense murs pel mig, i que els seus desitjos (i els meus, és clar) es facin realitat. No sempre aconseguim allò que desitgem, però –diuen– el que és segur és que tard o d’hora la vida ens concedeix el que ens mereixem. Però això, n’estic convençut, ens ha d’anar bé. Tindrem un bon 2019. Tot i que, com en el fet de ser feliços, probablement ens hi haurem d’esforçar una mica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.