Un quadern centenari

He de dir abans de res que durant tot aquest passat 2018 he tingut una experiència nova que m’ha agradat molt, consistent en llegir el post que Xarxa de Mots ha anat publicant a internet, seguint dia per dia El quadern gris de Josep Pla, que aquest 2018 ha fet cent anys que l’Homenot de Llofriu l’escrigué.

Pla el subtitula Un dietari, però uns quants anacronismes i incongruències fan pensar que el dietari va ser escrit posteriorment a les dates que encapçalen els textos de cada dia. L’inici del llibre ja s’ha fet famós o quasi: “Com que hi ha tanta grip, han hagut de tancar la Universitat”, escriu el 8 de març del 1918. L’estiu del 1985, a Figueres, el gran estudiós planià Lluís Bonada em feia saber que la clausura de la Universitat de Barcelona per grip va ser set mesos després, exactament el 12 d’octubre. Més endavant Pla escriu que llegeix l’Odissea en traducció de Carles Riba el 1918, un any abans que fos publicada. Igualment amb Les planetes del Verdum, de Carner, que llegeix, diu, el 19 de març del 1918, quan el llibre no aparegué fins el setembre següent. Hi ha força més anacronismes que Lluís Bonada va explicant i escrivint en el seu estudi El quadern gris de Josep Pla, publicat el 1985.

Pla no mirava massa prim quan es tractava de dates o dades precises, i no l’amoïnaven gaire els anacronismes. Un dia li vaig dir que datava la Revolució Francesa (no recordo en quin volum de l’OC) el 1798, quan va ser nou anys abans. Em contestà amb una de les seves habituals (i sovint divertides) boutades: “Miri: l’arqueòleg senyor NN, amb el fèmur d’una mena d’elefant que han trobat no sé on, s’equivoca de cinquanta mil anys, i no passa absolutament res.”

Llegint aquest 2018 dia a dia El quadern gris, sembla que s’aprecia més la quotidianitat que practica el jove estudiant desvagat i voluble. La “vida de poble” omple bona part del dietari amb descripcions de l’ambient familiar i social de Palafrugell, les tertúlies de cafè hi tenen una part important, però curiosament gairebé mai hi intervé ell. Dona notícia de lectures fetes, hi posa reflexions literàries i pintoresques, judicis morals o simplement confessions personals, hi descriu paisatges…. Gairebé gosaria afirmar que el llibre és una autobiografia, des de la immediatesa i l’espontaneïtat, presentada en forma de dietari intermitent. No tinc més espai, però ho diré encara: resulta una pura delícia diària aquesta iniciativa de Xarxa de Mots, a qui presento el meu agraïment perquè la lectura de Pla, sobretot en aquest temps que ens ha tocat viure, és més que literatura: és un bon desinfectant.