“Si tu no hi vas, ells tornen”

Se’n recorden? Aquest era l’eslògan de campanya que el PSC (el PSC-PSOE, vaja) va fer servir per a les eleccions espanyoles del març del 2008. El 18 de febrer d’aquell any, l’aleshores secretari d’organització del PSC (del PSC-PSOE, vaja), José Zaragoza, va presentar el que era la imatge de les primeres tanques electorals dels socialistes. Era un cartell gran, de color vermell, en què, sota el lema “Si tu no hi vas, ells tornen”, s’hi veia, de color negre, la imatge de Rajoy, Zaplana i Acebes. Si tu no votaves els socialistes, és clar, quedava clar que tornaven els dolents, per dir-ho d’alguna manera, que com es poden imaginar en aquells moments eren els del Partit Popular (el Partido Popular, vaja). Sota l’amenaça que el PP era pitjor, els socialistes es presentaven com el mal menor. Com els dialogants. M’hi ha fet pensar aquesta setmana Miquel Iceta. Com que el PSOE de Sánchez no té garantit que li aprovin els pressupostos –i, per tant, la legislatura–, aquesta setmana el líder dels socialistes catalans ha convidat ERC i JxCat a “reflexionar” les formacions independentistes –que de moment opten pel no als pressupostos– sobre si aquesta seva actitud podria beneficiar la continuïtat d’un govern espanyol “dialogant i progressista” com el de Sánchez (ho ha dit ell) o si, per contra, propiciar una “triple aliança de dretes” a Espanya. O el que és el mateix, vaja, un govern de PP, Ciutadans i Vox (Andalusia style) “absolutament conservador i reaccionari”. Jo no en tinc cap ganes, que aquesta triple aliança arribi. Però em sembla ben trist que Iceta recorri a aquest si tu no em votes els pressupostos, ells tornen per salvar Sánchez. Posats a “reflexionar” potser també ho hauria de fer el PSC –i el PSOE, és clar–, i preguntar-se si en realitat s’han pres seriosament l’enorme problema que hi ha entre Catalunya i Espanya, i s’hi estan fent prou. És un argument ben trist, dir que s’han d’aprovar els pressupostos perquè si no els que venen al darrere seran pitjors. Sona a amenaça. Sona al “si tu no hi vas, ells tornen” (si és que han marxat mai, és clar). Per més raó que tingui Iceta, aquest és un argument ben trist. N’esperava més, d’aquest govern “dialogant i progressista”.