Vaticà 2.0

Fa anys que llegim notícies sobre que estesa que estava la pederàstia entre els capellans nord-americans –la diòcesi de Boston es va haver de declarar en fallida perquè no podia pagar les indemnitzacions milionàries a alumnes de col·legis on el claustre no deixava res per verd–, i darrerament el mapa s'ha ampliat a Irlanda, Alemanya, Àustria i Holanda. Mentrestant, Catalunya –amb una llarga tradició de col·legis religiosos– es manté pràcticament al marge de l'escàndol de la peculiar aplicació de la consigna de deixar que els nens se'ls acostin. Pel que he pogut investigar –en una enquesta d'urgència entre companys que van anar a escola a cals hermanos–, no és perquè aquí hagi funcionat millor la política d'amagar els fets, sinó perquè els gustos eren més lights i provocaven molta hilaritat i pocs traumes. Tots coincideixen a dir que en aquells temps –en plena aplicació de l'aggiornamento, que va promoure Joan XXIII amb el Concili Vaticà II– cap va ser víctima de tocaments (no consideren que ho siguin el cas més semblant, el d'un professor que simulava els moviments masturbatoris agafant l'índex dels alumnes), i és de record general aquell capellà que acostumava a fer visites d'inspecció als urinaris quan eren plens d'alumnes de cara a la paret.

Amb aggiornamento o no, sembla que hi ha coses que no canviaran mai en el fons, i el cas que s'acaba de descobrir a La Salle de Figueres explica que l'Església sobrevisqui al cap de tants segles, per la seva capacitat d'adaptar-se als nous temps i a les noves tecnologies. En plena explosió de les xarxes socials d'internet, res més lògic que el voyeurisme pedòfil per la via de les càmeres web estigui prenent el relleu al de caire presencial. Mentrestant, Benet XVI va estrenar diumenge el model de missa sarcàstica, dedicant-se a pregar «pels joves i pels qui els eduquen i els protegeixen».