Francesc Cabana
Quadern d’economia
Programa d’un assessor
La relació amb les grans empreses catalanes hauria de permetre conèixer els canvis que hi pugui haver
Si fos assessor del president de la Generalitat tindria sobre la taula o ben a prop d’ella la següent informació:
1. Informació macroeconòmica de Catalunya: població per comarques, volum de la producció, població activa, atur, escoles professionals.
2. Informació per sectors i per comarques: empreses industrials, comercials, de serveis, tecnològiques, dependents d’altres empreses, com serien les proveïdores de components per al sector de l’automòbil; exportació –percentatge sobre la producció total de l’empresa i informació dels mercats exteriors–; clústers o sigui agrupament d’empreses del mateix sector en un territori.
3. Comarques que han vist la desaparició del sector predominant, com és el cas del sector tèxtil i situació actual. Comunicacions i dèficits –o no– d’infraestructures –carreteres, ferrocarrils.
4. Personalitats econòmiques, sigui per la fortuna, sigui per la influència sobre les autoritats del govern de Madrid. Aquelles que tenen influència sobre la Generalitat ja les coneix. La fortuna pot ser individual o familiar i només es pot endevinar per algunes inversions: components de les SICAV –societats de capital variable–, fons d’inversió, participació en empreses cotitzades, presència en els consells d’administració. Coneixement i nom de les branques familiars. Càrrecs representatius en les institucions econòmiques: Foment del Treball Nacional, Cambra de Comerç, Indústria i Navegació; o no econòmiques com el Cercle del Liceu, Círculo Ecuestre. A Madrid, les grans fortunes tenen tendència a exhibir-la al contrari del que passa a Catalunya
En aquest apartat cal distingir els propietaris del capital i aquells que el representen com a persones de confiança. Cada cop és més abundant la presència de representants, que s’han guanyat la confiança del titular sigui pels seus coneixements, bona administració o coneixement personal.
Especial interès en els bancs i entitats financeres, amb un poder econòmic superior al de moltes empreses d’altres sectors.
5. Personalitats que tenen o han tingut càrrecs polítics al govern central o autonòmic. No es tracta de cobrar comissions, ni de corrupció, però sí de poder influir en la decisió, gràcies a l’amistat o parentiu. Es diu que a Madrid hi ha cent famílies que manen sempre, mani qui mani a La Moncloa. A Catalunya aquestes famílies canvien d’any en any. Convé conèixer el nom de les esposes, tendència política; o fastiguejats pel govern, que també n’hi ha.
6. Informació sobre les empreses que no volen créixer, un cop aconseguida una xifra de facturació. Aclarir per què algunes no pensen seriosament a cotitzar a borsa.
7. La relació amb les grans empreses catalanes hauria de permetre conèixer amb anticipació els canvis que hi puguin haver: presentació d’un concurs de creditors, la venda a un altre grup català o estranger, el canvi en la producció. Aquesta informació interessa en sentit positiu: salvar una empresa, buscar un soci adequat en lloc d’un d’estranger; informar dels avenços tecnològics, facilitar l’exportació amb les oficines ad hoc de la Generalitat.
El programa es incomplet, perquè un article no dona més de si. Només pretén donar unes idees als qui governen i donar informació als qui llegeixen diaris.
