S’ha acabat la crisi

La crisi ja és història. Ara ja ho sé del cert. I no els ho dic pas perquè ja sapi­guem que l’atur va caure un 6,86% durant l’any pas­sat a les comar­ques giro­ni­nes, ni tam­poc perquè les matri­cu­la­ci­ons a la demar­cació crei­xes­sin un 6,5%, tren­cant la tendència cata­lana de menys vehi­cles nous matri­cu­lats, ni tam­poc perquè l’aero­port de Girona hagi tor­nat a superar els dos mili­ons de pas­sat­gers després d’anys de no fer-ho. No. Els dic que hem superat la crisi a la vista del munt de car­trons i embol­calls de regals que ahir ves­sa­ven a la majo­ria de con­te­ni­dors de la ciu­tat de Girona. Entenc que un dia de Reis en diu­menge fa que s’acu­mu­lin més papers de regals i car­trons. Fent un estudi antro­pològic d’estar per casa, a les escom­bra­ries més pro­pe­res hi vaig veure una caixa de cartró d’un tele­vi­sor de 50 pol­za­des, d’aque­lles que si el men­ja­dor és petit es veu més tele que pis. Un teclat electrònic de la marca Casio de mida con­si­de­ra­ble, un pati­net de pro­pulsió humana, no pas d’aquests arte­fac­tes de pro­pulsió autònoma que ara estan de moda. I jogui­nes. Mol­tes jogui­nes de qual­se­vol marca, color, grandària i uti­li­tat. Bos­ses de roba cara, al cos­tat de mar­ques més acces­si­bles. Una bona mos­tra que després del dia de la bici­cleta, ja que diu­menge era fàcil veure encara nens amb la lluïssor als ulls inten­tant enten­dre com un movi­ment cir­cu­lar de les cames per­met avançar de manera autònoma. La il·lusió màxima feta rea­li­tat. És cert que ahir també era el dia del retorn. De tor­nar totes aquells pre­sents que no ens feien el pes o d’ajus­tar la talla que la mare, la dona, la sogra o la cosina no ha encer­tat, ja fos perquè ens veu amb bons ulls i ens veu més prims del que estem, o al con­trari, que fer per fer, saba­tes gros­ses. És cert que el 7 de gener també és el dia dels avis que cui­den la mai­nada amb aquest dia extra de festa dels dies lec­tius que genera mal­de­caps a més d’una família. Així doncs, si fem cas del nivell d’embol­calls i regals que els Reis van por­tar als giro­nins, ja podem dir que la crisi ha pas­sat. Llàstima que sapi­guem que la il·lusió d’aquests dies se’ns esva­eix de cop quan recor­dem que alguns seguei­xen entes­tats, també el 2019, a enclaus­trar les idees d’altres i a tan­car entre rei­xes per­so­nes que defen­sen postu­lats democràtics. És cert que sem­pre hem de con­ser­var la il·lusió dels més petits, però a vega­des hi ha con­tex­tos en què costa.