Esforça-t’hi, Pedro!

El president espanyol, Pedro Sánchez, se’n va anar ahir a l’agència EFE per explicar que aquest divendres, que és aquí a la cantonada, el Consell de Ministres aprovarà el projecte de llei de pressupost general de l’Estat. O el que és el mateix: va voler afegir pressió als partits independentistes que mesos enrere li van donar suport en la moció de censura. Està molt bé que Pedro Sánchez tiri pel dret i porti el pressupost al Consell de Ministres. I està molt bé que intenti posar pressió a les formacions independentistes. Però a mi em sembla que, la pressió, la té ell. És a ell, al president, a qui posarem l’etiqueta d’haver tirat endavant o no el pressupost. “És un pressupost perquè Espanya avanci, perquè continuï endavant en política social, en creixement econòmic i en la creació d’ocupació; serà un pressupost carregat de sentit comú i també de valors socials que fa falta al nostre país”, va dir ahir. El president espanyol va dir que el vol negociar amb totes les forces parlamentàries (“estendrem la mà també a Ciutadans i al PP”) “i no només amb les forces independentistes”. Fantàstic. Però tothom va entendre el que havia d’entendre: si el pressupost no s’aprova serà perquè els independentistes no volen. No hi haurà avenços en política social, ni creixement econòmic, ni creació d’ocupació. I, a més, poden obrir la porta al fet que la gran aliança que governarà a Andalusia ho faci també a Espanya. La pressió és alta, altíssima, a les formacions independentistes. Tanta que aquests dies sentim opinions divergents en els partits que govern a Catalunya. I si consultessin la militància, més. Sánchez es permet dir que no pot fer pública cap proposta per a Catalunya fins després de les sentències de l’1-O, però pressiona JxCat i ERC (amb un cert èxit, veient les divergències Bel-Nogueras o el que deia ahir Bassa) perquè donin suport al pressupost abans del judici. No em serveix, a mi, l’argument aquest que una cosa no té res a veure amb l’altra. Tot hi té a veure. I em sembla que no hauríem d’oblidar que, la pressió, la té ell. És el seu pressupost. Esforça-t’hi una mica més, Pedro, de veritat, i tots (i Espanya també) hi sortirem guanyant.