Una de 155

Posa-me’n una de 155! És la comanda diària de Pablo Casado i Albert Rivera, que, com qui reclama una de cala­mars o de bra­ves, exi­gei­xen que es recu­peri i es man­tin­gui inde­fi­ni­da­ment la sus­pensió de l’auto­no­mia cata­lana. El nou any no ha por­tat can­vis en les peti­ci­ons dels auto­a­no­me­nats cons­ti­tu­ci­o­na­lis­tes. Tam­poc més res­pecte a la carta magna ni a la democràcia. “En el pri­mer Con­sell de Minis­tres quan arri­bem a La Mon­cloa apro­va­rem el 155, depo­sa­rem el govern de la Gene­ra­li­tat, nome­na­rem un nou govern, assu­mi­rem les com­petències en admi­nis­tra­ci­ons peni­tenciàries, pren­drem el con­trol dels Mos­sos, pren­drem el con­trol dels comp­tes perquè no es mal­ver­sin els diners de tots els espa­nyols, i sobre­tot posa­rem ordre a l’edu­cació i als mit­jans de comu­ni­cació públics perquè cessi la pro­pa­ganda i l’adoc­tri­na­ment que pretén a mitjà ter­mini posar fi a la història d’Espa­nya.” La llarga pro­mesa la feia el pre­si­dent dels popu­lars des de Ceuta en una de les pri­me­res inter­ven­ci­ons del 2019. La pro­posta, un cop d’estat en tota regla. Un altre, vaja. Oberta la via del 155, al nou líder del PP li sem­bla que el com­promís amb el polèmic arti­cle, la cata­la­nofòbia a gra­nel i l’anunci de mesu­res pròpies d’un règim tota­li­tari resol­dran algun dels seus pro­ble­mes, que són molts. De moment, el PP ja no té ni grup al Par­la­ment. I les enques­tes n’augu­ren la des­a­pa­rició a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona.