“Com pots permetre-ho?”

“Com pots permetre-ho?” és una frase abraonada del candidat de Ciutadans a l’alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, dirigida a la delegada del Gobierno. La va etzibar durant els premis Nadal i Pla, quan un dels premiats va fer un record cap als presos polítics, i representa el que realment és el pensament del nacionalisme banal (i no tan banal) d’estat.

Aquests dies hem vist com els activistes d’armilles grogues francesos han fet actes de lluita al carrer, amb accions violentes que es troben qualitativament i quantitativament molt més enllà dels suposats actes de rebel·lió dels que acusen els polítics i activistes independentistes catalans. És cert que alguns d’aquests activistes han estat detinguts, però les acusacions són molt més suaus que les que tenen els presos polítics catalans, quedant-se en altercats i no en delictes com sedició o rebel·lió. A més que hi ha hagut certa tolerància per part de la societat i els mitjans de comunicació entenent que aquest tipus de manifestacions estan dins del marc democràtic. Els antiavalots que s’enfrontaven als activistes d’armilles grogues no van ser animats per cap “a por ellos” ni rebran medalles ni homenatges. En Macron va haver de jugar entre combatre els altercats al carrer i negociar amb les demandes dels manifestants, mentre el Gobierno de España mai en cap cas va plantejar-se cap taula de negociació amb els activistes i polítics independentistes.

Però imaginem això si ho haguessin fet els independentistes corsos o els de la Catalunya del Nord. No hauria passat el mateix. “Au service de la France” és una màxima que recull el sentit del nacionalisme d’estat. Els armilles grogues qüestionen un govern, però no la República francesa, ni l’Estat francès. Els estats democràtics ho són fins que se’ls qüestiona les seves bases. La República francesa no pateix cap qüestionament dels armilles grogues (de fet, són bastant nacionalistes per no voler assumir el cost que té reduir emissions per a tot el món). En canvi una petita frase en els premis Nadal i Pla, sí. Parlar de “presos polítics” qüestiona els estats nació, i en Valls és un nacionalista d’estat.

El que demana en Manuel Valls té tot el sentit des d’un nacionalista d’estat. Com pot permetre una autoritat de l’Estat que aquest sigui qüestionat davant dels seus nassos? En tot cas, demostra un parell de coses. La primera, la feblesa dels nacionalismes d’estats grans, com el francès o l’espanyol, que només poden perviure si neguen la identitat i la veu a altres nacions que en formen part. La segona, que els estats es defensaran sempre davant de qui qüestioni la seva existència i la base sota la qual estan fundats. Fins i tot anant contra drets fonamentals, com és el dret i la llibertat d’expressió d’un escriptor.