‘Valls énervé’

Els pro­poso un joc, que segu­ra­ment alguns de vostès ja hau­ran fet. Obrin el cer­ca­dor Goo­gle i posin Valls enerve. De fet, deia que alguns de vostès segu­ra­ment ja ho han fet perquè només de posar Valls, el mateix Goo­gle ja pro­posa, com a pri­mera cerca, Valls enerve, és a dir, Valls empi­pat o, si m’ho per­me­ten, empre­nyat, la que seria la tra­ducció del francès énervé. De fet, per ser jus­tos, el joc el va pro­po­sar la pro­duc­tora artística nord-cata­lana Júlia Tou­rinyà a Twit­ter just després de l’espec­ta­cle que va mun­tar l’actual can­di­dat de Ciu­ta­dans (Cs) a l’alcal­dia de Bar­ce­lona i expri­mer minis­tre soci­a­lista francès Manuel Valls, en l’entrega dels pre­mis Pla i Nadal. L’exso­ci­a­lista es va fer l’ofès perquè el gua­nya­dor del premi Josep Pla de prosa cata­lana, Marc Arti­gau, va fer el que hau­ria de fer qual­se­vol per­sona quan rep un premi o par­ti­cipa en un acte públic a Cata­lu­nya, denun­ciar la presència de pre­sos polítics.

Les imat­ges i els vídeos que es tro­ben a la xarxa fent aquesta cerca mos­tren que les sor­ti­des de to del que vol ser alcalde de Bar­ce­lona no són pas un fet aïllat. Tot i això, no em queda gens clar, i tam­poc conec prou la seva tra­jectòria per afir­mar-ho, si Valls sim­ple­ment va ser prou hàbil per cer­car un pro­ta­go­nisme mediàtic que, després de l’empenta ini­cial, ha per­dut clara­ment. Els mit­jans que sem­pre han fet el joc a Cs, a Cata­lu­nya i a l’Estat espa­nyol, no els han obli­dat – qui mana, mana – però ara tenen un nou joguet, Vox, un par­tit fins fa qua­tre dies extra­par­la­men­tari però que ja sor­tia més als mit­jans gene­ra­lis­tes que, per exem­ple, ERC o PNB, tot i tenir grup par­la­men­tari a Madrid. Ara, Vox obre infor­ma­tius, entre d’altres raons, perquè és una altra arma per ero­si­o­nar Pedro Sánchez, el traïdor, a ulls dels mit­jans gene­ra­lis­tes espa­nyols, que ha pac­tat amb el dia­ble, els inde­pen­den­tis­tes. Què més vol­drien els inde­pen­den­tis­tes que un govern espa­nyol que hagués pac­tat alguna cosa, pot­ser un referèndum, que hagués solu­ci­o­nat tot aquest con­flicte d’arrel política? En tot cas, Valls, a més d’empi­pat està nerviós perquè els números no li sur­ten. Ni li sor­ti­ran.