El somni europeu

Nadal és temps de retrobaments. També amb les amistats que viuen a l’estranger. Ja ho diu la dita: “Per Nadal cada ovella al seu corral.” I la majoria ho compleixen. Arriben dels seus països nòrdics encara amb el fred a dins i aterren a Barcelona en ple anticicló; que a la pràctica vol dir que es pot fer el vermut a una terrassa. A les seves ciutats d’acollida s’hi troben la mar de bé. Hi ha feina, segurament bons sous, tenen vida social, la majoria parella. També família. I sempre cau la mateixa pregunta. I quan penseu tornar? “És que allà notes que el país funciona.” Molt bé. Però amb què? Insistim el bàndol local. “En tot. És una sensació. En ajudes a les famílies, al lloguer... als joves. Les escoles públiques estan molt bé...”, asseguren convençudes. “Aquí també”, responem fent una defensa de la nostra educació pública. Asseguren que en aquests països hi ha més oportunitats professionals i també més igualtat a l’hora d’aconseguir-les, segurament els horaris hi ajuden. Estan repartides per Alemanya, Àustria i Suècia. De les seves paraules es desprèn que els impostos que els ciutadans paguen s’inverteixen en la gent. En el seu aterratge en un nou país no tot han estat flors i violes: han hagut d’aprendre una nova llengua i adaptar-se a un ritme de vida molt diferent. Tot i això, de moment, no tenen ni pensaments de tornar encara que enyoren la família i fer el vermut amb les amigues els diumenges. Viuen el seu somni europeu.