2019 i el 80%

Benvolguts lectors, després d’unes quantes setmanes sense publicar a la Galeria, amb aquestes ja som al 2019, i fins i tot ja som gairebé a mig  mes d’aquest dur, llarg i mortificador gener del 2019. Doncs bé, ja som al 2019, i el primer que hauríem de fer és deixar completament enrere el nefast 2018. Alguns autors, periodistes i politòlegs, tertulians diuen, expliquen que el 2018 és un any en blanc, un any perdut: són opinions. Ara bé, el que queda clar és que en aquest 2019 no podem perdre el temps, i hem de fer possibles grans acords per tal d’avançar. En aquest 2019 toca que el 80% de la població catalana  –que vol un referèndum acordat i vinculant– es posi a  discutir, a dialogar de debò, i arribi a un acord perquè el poble de Catalunya pugui decidir de debò.

En aquest sentit, l’any 2019 –a Catalunya, Espanya  i  Europa– ve molt marcat  pel desastrós 2018. Fins i tot es podria dir que el 2019 seria  l’any  dels “efectes” conreats el 2018 i anteriorment. El 2019 pot ser un any de riscos i oportunitats, el problema és que difícilment això es pot preveure. De fet, els riscos del 2019 serien que Catalunya es veiés arrossegada per la política  de  crispació  –extrema i extremista– que existeix actualment a l’Espanya de matriu castellana, i el fet que tant el Brexit –la crisi existencial més important d’Europa i la UE d’ençà de 1957–  com l’exasperació social/revolta social –en forma d’armilles grogues (gilets jaunes)– a l’Estat  francès i part de Bèlgica, treguin molt protagonisme informatiu al  procés democràtic, social i autodeterminista de Catalunya. D’aquesta manera, cal aprofitar plenament  les oportunitats –en forma  diàfana– per anar  vertebrant aquesta majoria ciutadana catalana del  80% que vol i creu necessari un referèndum acordat. De la  mateixa manera, cal seguir, amb molta més intensitat, vinculant el pensament sobiranista/independentista amb la qüestió social –molt dura i crua el gener del 2019– amb efectes devastadors per la cohesió  social i la dignitat de la persona. Aquest 2019 hem de procurar evitar anar més enrere, tant des del punt de vista social com del nacional, i estar permanentment connectats i atents al que està succeint a Europa, en un any electoral al Parlament Europeu. Catalunya ha d’intentar blindar, amb molt de consens, uns mínims i, alhora, observar molt atentament com poden acabar les crisis estructurals del Brexit  i dels gilets jaunes.