opinió
L’arxiven o no l’arxiven?
La tinta catalana —la premsa escrita catalana— informava dijous a primera plana a so de bombo i platerets, que el jutge d’instrucció de Barcelona número 22, Emili Vilà Mayo, no havia admès a tràmit la denúncia d’un suposat espionatge a polítics i alts càrrecs de l’administració, ni que les proves d’aquest suposat espionatge es trobaven disfressades entre el paquet de papers que volien cremar. Es tractava, doncs, del sobreseïment que feia el jutge a favor dels Mossos d’Esquadra dels càrrecs fets l’octubre del 2017, per l’intent de crema d’un paquet important de papers a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. L’acció va ser avortada per la Policía Nacional, al·legant que el que els Mossos intentaven destruir eren documents comprometedors dels fets i successos de l’1-O, i no papers de l’administració general dels Mossos, fet que té lloc cada trimestre. No se n’amaguen en absolut, que al govern central voldrien eliminar totalment els Mossos. Han intentat sense resultat, involucrar-los en els problemes més inversemblants, sense aconseguir-ho fins ara. Aquesta vegada hi ha hagut sort que el magistrat s’ha informat degudament del contingut que es pretenia destruir. “No hi va haver desviacions de poder i, d’altra banda, ningú va al·legar un ús per a funcions polítiques.” D’altra banda, el jutge ha arxivat el cas sense més problemes que els derivats de l’afany de perjudicar tot el que sigui o faci olor de català i de Catalunya. Els Mossos, principalment –ningú m’ha sabut dir mai el perquè– són sempre objecte de denúncies i acusacions de fets amb reminiscència política. No és pas la primera denúncia que pateixen els Mossos per raons polítiques de manera indeguda. La mala fe i el treball sempre a la vista, els fa envejats per aquesta “menys que mitjania”, que somia armes, uniformes i galons. Sols ho pot arreglar la independència! Aquest assumpte, sortosament, ha tingut aquest sorprenent final, ben poc corrent. Talment les mosques domèstiques s’enganxen a tot el que fa olor política, encara que sigui poca. Ei!,i que es desenvolupi en català. I ara! Divendres al migdia, abans d’enviar l’original de l’article al diari, la senyora de la neteja diu: “Ha vist el diari d’avui?” “No”, vaig fer jo. “Doncs ho faci!” Llamps i trons! Té raó. La fiscalia impugna l’arxivament del que jo i mig Catalunya havíem donat per liquidat. I el més greu és la insistència a considerar l’assumpte com un cas d’espionatge professional protagonitzat pels Mossos. El jutge descartà les motivacions polítiques entre Mossos i interlocutors, fins ara ha estat així. Tinc el dubte de si o no he de respectar els dos terços de plana que he dedicat a aquest assumpte. En el moment de redactar-ho tot era veritat, ara ves a saber què passarà. Com que eren elogis per als baquetejats Mossos, esperaré per veure si tornen a surar o em menjo la plana. Espero que no!
