La carambola del jutjat 13

Me’n guardaré pla bé de ficar-m’hi. Que els juristes ho estudiïn i decideixin. Ara, ningú no pot negar que amb aquella adjudicació de la primera demanda sobre el procés hi ha un embolic gros. I que aquell embolic pot tenir conseqüències processals greus que afectarien clarament els encausats. Per tant, senyors jutges, facin el favor de tenir seny. Les informacions que han anat arribant al públic posen en evidència que, si no es va adjudicar el cas al jutge més adient per aconseguir una instrucció programada, ho pot semblar. De fet, perdonin, ho sembla. I estic segur que a la majoria dels magistrats honestos aquesta semblança els ha de fer sentir incòmodes, perquè posa en qüestió la independència judicial proclamada per l’ordenament jurídic al qual serveixen.

Repeteixo, senyors jutges, vostès facin la seva feina tan bé com sàpiguen. Per això els paguem un sou. Però tinguin seny i siguin prudents. Per petits que siguin els dubtes que roseguin els seus raonaments, si no estan plenament convençuts que es va fer una tria informàtica aleatòria aplicant tots els criteris establerts per garantir als processats el seu dret al jutge natural i independent, han de decidir en favor seu i declarar nul·les totes les actuacions posteriors. D’aquella instrucció en pengen tantes coses!

Com diu? Que això significa tornar a començar? Que el procediment s’allargarà massa? Ho sento. La llei és la llei. Assumeixin la responsabilitat que els pertoca pel càrrec. Davant un dubte raonable, aturar màquines. I si això no agrada als polítics de l’a por ellos, s’hi hauran de posar fulles. No hem quedat que vostès no han de fer política? Doncs no en facin. I esmenin qualsevol error que pugui fer pensar el contrari. Nul·litat en la instrucció. Vostès, comprensiblement, pateixen pels presos preventius que en resultarien perjudicats si, com fan preveure algunes actuacions judicials europees, són declarats innocents. O si són condemnats a penes menors. Cert, no és just perjudicar els acusats. Com deien els llatins “summun ius, suma iniuria”. Però tot està previst a la mateixa llei. La presó preventiva es pot substituir per d’altres mesures cautelars ben eficaces i menys doloroses. Potser un allargament inesperat dels tràmits legals justifica del tot que es prenguin decisions immediates per evitar mals pitjors. Deixin sortir els presos i llavors la durada de la instrucció repetida ja tindrà poca importància. Fer les coses bé sovint demana també fer-les amb humanitat. Vostès ja ho saben.

I, ves per on, si per culpa d’un error informàtic, amb una providència justa i humanitària, els catalans processats tornen a casa, és molt probable que al senyor Pedro Sánchez li caigui la propina inesperada d’uns pressupostos aprovats. La carambola del jutjat 13.

No, no demano que els jutges ajudin el cap de govern. No cal. Ells a resoldre l’embolic d’una rifa informàtica que, ves per on, va donar el premi al número 13, que ja és un mal averany. Ara toca sortir del mal pas sense prendre mal, ni els jutges, ni els encausats, ni el ciutadans. Quan les coses es fan bé, tothom hi surt guanyant.