Els nostres Sui Generis

Aquesta columna està dedicada a Sui Generis, els nostres Sui Generis: els de Girona. En la història del rock hi ha uns altres Sui Generis destacats, el duet format el 1969 per Charly García i Nito Mestre, que en la primera meitat dels setanta es va convertir en un dels referents històrics del rock argentí. Els Sui Generis d’aquí van néixer el setembre del 1987, amb músics provinents d’altres grups com ara Swing Sec, Suburbi 69 i Mami Oplins Band, que també formen part de la prehistòria d’Umpah-Pah. La formació inicial incloïa el sarrianenc Jep Pradas (veu i guitarra), el gironí Jordi Bonet (baix) i el saltenc Xevi Moré (bateria), als quals es va afegir després Francesc Xavier Pato Álvarez com a vocalista principal, pels problemes de salut que van afectar la veu de Pradas. El 26 de setembre del 1988, Moré va morir en un accident de trànsit, als 19 anys. El grup va continuar amb el bateria Marc Marquès, que després es va incorporar a Umpah-Pah. Amb aquest quartet, el juny del 1989 Sui Generis va gravar el seu primer disc, titulat també Sui Generis (Blau-Discmedi) i dedicat a Moré, que es va presentar en un concert a la sala Boomerang, de Girona, el 22 de novembre del 1989. Aquell any va ser decisiu per a l’escena musical gironina: Sopa de Cabra va publicar el seu primer disc i, com recordàvem fa pocs dies, el 1989 també marca l’inici de la història d’Umpah-Pah. Fa trenta anys, el trinomi format per Sopa de Cabra, Umpah-Pah i Sui Generis va situar Girona en una posició capdavantera dins del nou rock català dels 90.

Quan va publicar el seu segon disc, Això és més (Urantia Records, 1992), Sui Generis ja havia tornat a ser un trio, amb els inamovibles Pradas i Bonet, més el bateria torderenc Xavi Maresma, i dos anys després, per enregistrar el directe acústic Sui Generis al Mariscal (Picap, 1994) a la històrica sala de l’Estartit, ja tornaven a ser quatre, amb el teclista Miquel Brugués. El mateix quartet va gravar el seu últim disc, Zelig (Picap, 1996) i a finals del 1997, després de deu anys d’història, el grup es va acomiadar amb un concert al bar La Rosaleda, durant les Fires de Girona. El 5 de novembre del 2004, Pradas, Maresma i Brugués, amb Manel Vega al contrabaix –i Bonet entre el públic–, van oferir un concert acústic a Santa Coloma de Farners: indici d’una possible reunió de Sui Generis, que no es va fer efectiva. Pradas té ara la sensació que ningú se’n recorda, de Sui Generis, a pesar que el seu rock dur clàssic, impregnat de blues, folk i psicodèlia, ha resistit bé el pas del temps. Els seus discos, menys el segon, es poden escoltar a Spotify . Els recomano.