El trasllat

Com que som a les por­tes de l’inici del judici de l’1-O i el jutge Manuel Marc­hena ja ha dema­nat al Minis­teri de l’Inte­rior que tras­lladi els pre­sos polítics a Madrid aquest mateix mes, tinc la sen­sació que un dia d’aquests ens lle­va­rem sen­tint a la ràdio que ja són a Madrid. Sem­bla, diuen alguns mit­jans de la capi­tal espa­nyola, que el tras­llat es podria fer de nit i d’una sola tirada. No ho sé. El que sí sé és que no s’hau­ria d’assem­blar en res al tras­llat que van patir –i uti­litzo el verb patir perquè deu ser el més esca­ient– per venir de Madrid. No sé si el recor­den. La majo­ria d’ells van ser tras­lla­dats pri­mer des de les seves pre­sons al cen­tre peni­ten­ci­ari de Val­de­moro (que es veu que és la presó de Madrid des d’on s’orga­nit­zen els tras­llats) i allà hi van fer nit; l’endemà van ser conduïts en fur­go­neta –aque­lla fur­go­neta gran de la Guàrdia Civil que tots tenim al cap– fins a la presó de Zuera, a Sara­gossa, on van torna a fer nit; i, final­ment, l’endemà van ser tras­lla­dats de Zuera a Bri­ans II, per anar després cap a les pre­sons de destí. Un cal­vari, vaja. Tres dies per sis-cents quilòmetres. “Jo l’hau­ria fet dife­rent”, recordo que em va dir ales­ho­res la con­se­llera Cape­lla en una entre­vista a El Punt Avui TV. Con­fio que aquest cop serà dife­rent, que serà “porta a porta” i, com diu la mateixa ordre de Marc­hena, “en con­di­ci­ons que res­pec­tin la seva dig­ni­tat”. Ho espe­rem tots. Com espe­rem que el que vindrà després, el tras­llat de la presó de Madrid al Suprem cada dia del judici, també ho sigui. I que no s’assem­bli en res al que Joa­quim Forn rela­tava en el seu die­tari sobre el tras­llat des d’Estre­mera fins a l’Audi­en­cia Naci­o­nal, el setem­bre de fa fos anys, quan ell i Rull hi van anar a decla­rar. “Infer­nal”, defi­neix Forn el tras­llat en el die­tari. “Els detesto com poques coses he detes­tat a la vida”, afe­geix. “Emma­ni­llat (...) en una fur­go­neta com­ple­ta­ment tan­cada, sense vis­tes a l’exte­rior. (...) Té una llum tènue i aquest matí hi feia un fred que pelava. Tant Rull com jo hem aga­fat una mare­jada bes­tial. Hem aca­bat fets una sopa.” No em sem­bla que hagi d’afe­gir res més.