L’illa de Maians

Holanda va anar guanyant terres al mar perquè l’alternativa d’envair França o Alemanya quedava fora de les seves possibilitats, i Dubai està construint una urbanització en illes artificials perquè s’hi està més bé que enmig del desert. Les grans solucions venen després de fer-se càrrec dels grans problemes, no a l’inrevés. Karl Jacobi, destacat membre de la societat civil barcelonina i candidat a les municipals, proposa edificar 300.000 pisos en una illa. Però si no tenim cap illa! Doncs farem una illa! Amb 3 o 4 persones a cada pis, aviat tens un milió de barcelonins insulars. Un bon desembaràs; encara es podrà tornar a passejar pel Portal de l’Àngel. Però aquesta reedició de l’expansió catalana per la Mediterrània comportaria renunciar a la cohesió territorial. Si tanta gent no cap a Barcelona, i hi ha zones que s’estan deshabitant, no convindria facilitar un cert transvasament, ordenat i no invasiu? Segurament els pobles petits preferirien rebre uns quants barcelonins emprenedors en lloc dels “menors no acompanyats” que la Generalitat renuncia a tornar als seus pares allà d’on venen. Però aquesta és una idea massa racional, no apta per al festival de l’humor en què s’estan convertint les campanyes locals. Els alcaldes fan alcaldades, i els aspirants a l’alcaldia tenen pensades d’aquelles que abans se’n deien de bomber jubilat. Això de l’illa farà la mateixa fi que la moneda local que tant se’n va parlar fa quatre anys i que no passarà d’assaig efímer, o que el tramvia de la Diagonal, que com més trams en facin, més nosa farà.