La teranyina

La teranyina del pressupost espanyol ha enredat els partits independentistes. No són només xifres. De fet, els comptes pactats entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias no arriben ni al compliment de l’Estatut, suposat ham del president espanyol per pescar l’imprescindible vot de les forces sobiranistes perquè acabin veient la llum. El respecte a la llei com a arma de seducció, després d’anys de menyspreu absolut, és l’estratègia dels socialistes. I ni això. La proposta del PSOE queda curta respecte a la promesa que la inversió a Catalunya s’equipararà al percentatge del seu pes en el PIB estatal, d’un 19%. Fet públic el detall, se situa en un 16,8% i s’estira al 18,5% si s’hi sumen 200 milions pendents de l’any passat. Més del 13% que hi destinava Rajoy, menys del que fixa la carta catalana.

La del pressupost, però, no és una qüestió de números, o no només. Els comptes van lligats a la permanència de Sánchez a La Moncloa. Els independentistes ho saben, i també que, amb els seus defectes i limitacions polítiques, el líder del PSOE no és el mateix que el del PP. I encara menys ara que Pablo Casado s’escora a la ultradreta i competeix amb Vox. Deixar tramitar o no els números de Sánchez, heus aquí el primer dilema –després vindrà l’aprovació–. Malgrat que el projecte no ajuda, per insuficient, i tampoc s’esperen gestos significatius dels socialistes, ERC i el PDeCAT hauran de prendre una decisió. I explicar-la bé.