Keep calm
Pur teatre
La denúncia de Toni Cantó, per tant, és falsa. No és una opinió. És un fet contrastable
El diputat de Ciutadans Toni Cantó ha assegurat que té “problemes per fer d’actor a Catalunya pel fet de parlar espanyol”. La temporada passada, segons dades d’Adetca (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya), es van representar a Catalunya 292 obres de teatre en castellà. Representen un 35% del total. Un 44% eren en català, un 2% bilingües, un 11% en altres idiomes i la resta eren sense text. És a dir, a Catalunya, les obres representades exclusivament en català són minoria. En total es van poder veure 1.079 muntatges, dels quals en català i només en català eren 505. Per tant, si el problema de Toni Cantó és que no sap declamar en català, hauria pogut treballar en les 574 obres restants; la majoria. La denúncia de Toni Cantó, per tant, és falsa. No és una opinió. És un fet estadísticament contrastable perquè, a més, les xifres de les temporades anteriors són similars a aquestes, de manera que –com d’altra banda és perceptible– la presència del castellà a la cartellera catalana és notable. Per cert, per no distorsionar la fotografia caldria subratllar també que les xifres d’espectadors són si fa no fa: un 45% van anar a veure obres només en català, un 35% només en castellà i un 20%, la resta. Uns dies després, el candidat suportat per Ciutadans a l’alcaldia de Barcelona, Manuel Valls, va assenyalar que “hi ha veïns que parlen castellà que ho passen malament” a la ciutat i que “hi ha una manca d’equilibri entre el català i el castellà”. Efectivament: segons el baròmetre de l’Ajuntament fet públic fa dues setmanes, un 48% dels barcelonins tenen el català com a llengua habitual mentre que el castellà ho és per a un 50%. El 2% restant tenen un altre idioma per al seu dia a dia. És una altra denúncia falsa. Per contra, l’advocat Benet Salellas no va poder començar a defensar els seus clients (els alcaldes de Verges i Celrà) fins que no digués en castellà la frase: “Soc advocat, vinc a assistir un detingut.” I això, que no és cap obra de teatre, sí que és fer-ho passar malament a algú per culpa de voler imposar una llengua.