La mentida de la inversió

Molt s’ha par­lat aquests dar­rers dies de la inversió pro­mesa pel govern del PSOE a Cata­lu­nya per a l’any 2019 com a argu­ment per apro­var el pres­su­post. De fet, els dia­ris de Madrid han afir­mat que era el preu a pagar per Pedro Sánchez per man­te­nir la cadira a La Mon­cloa i que pre­mi­ava l’habi­tual inso­li­da­ri­tat cata­lana. Aques­tes xifres, les ofi­ci­als del pres­su­post, indi­quen que la inversió a Cata­lu­nya se situ­a­ria en el 16,8%, encara lluny del que deter­mi­nava l’Esta­tut –que l’Estat no està obli­gat a com­plir gràcies, natu­ral­ment, a la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal del 2010–, i, sobre­tot, lluny de la rea­li­tat, ja que el Prin­ci­pat sig­ni­fica un 19% del PIB espa­nyol.

En tot cas, és cert que aquesta xifra és supe­rior a la inversió de l’Estat a Cata­lu­nya dels dar­rers anys: un 11,3% el 2015, un 10,7% el 2016, un 13,4% el 2017 i un 13,8% el 2018. En aquest dar­rer cas, tot i aque­lla pluja de mili­ons, més de 4.000, pro­me­sos per Mari­ano Rajoy en una con­ferència-ensar­ro­nada a Bar­ce­lona. Anys i anys, doncs, en què no s’ha res­pec­tat el 19% que Cata­lu­nya aporta al PIB, no s’ha res­pec­tat l’Esta­tut, llei orgànica espa­nyola, ni s’ha res­pec­tat una altra xifra que hau­ria pogut pren­dre’s de refe­rent, el 16%, ja que, a Cata­lu­nya, hi viuen, encara, el 16% dels espa­nyols. Aquesta xifra mar­ca­ria un mínim molt mínim perquè l’Estat espa­nyol donés els ser­veis neces­sa­ris als seus con­ciu­ta­dans. Ni això.

Però és que encara és més greu. La Cam­bra Ofi­cial de Con­trac­tis­tes d’Obres ha fet públic aquesta set­mana que, en el període entre el 2010 i el 2017, Foment, que exe­cuta la pràctica tota­li­tat de les inver­si­ons a Cata­lu­nya, només n’ha exe­cu­tat el 70%. Per no mare­jar-los, que aque­lla inversió del 13,4% del 2017 queda reduïda a un ridícul 9,38% d’inversió real.

Tot ple­gat és, doncs, i com s’ha demos­trat en el temps, una per­fecta cor­tina de fum. Perquè els par­tits inde­pen­den­tis­tes apro­vin el pres­su­post a Sánchez –si és que el PSOE ho vol, que tam­poc és clar–, cal que aquest iniciï una nego­ci­ació política per tro­bar una sor­tida política al procés català. No costa tant d’enten­dre.