El 155 a Extremadura

Una notícia recent, de fa poques setmanes: Extremadura lidera la taxa espanyola d’atur entre els joves que ni estudien ni treballen. Segons el Ministeri de Treball, l’índex de ninis extremenys d’entre 16 i 29 anys supera el 23 per cent. Un tema que hauria de preocupar, i molt, el parlament extremeny, però no consta que hagin fet cap debat monogràfic respecte a això.

Sí que han debatut, en canvi, que es torni a aplicar el 155 a Catalunya; aquesta setmana l’Assemblea extremenya ha aprovat amb els vots de PP, Cs i PSOE una proposta perquè s’apliqui l’article 155 a Catalunya “de manera ferma i amb l’amplitud i duració que es requereixi”.

Deixant de banda que el parlament extremeny no té competències per decidir si s’ha d’aplicar o no el 155 (ni a Catalunya ni tan sols a Extremadura mateix), és sorprenent veure fins a quin punt la política extremenya gira al voltant del que passa a Catalunya. Fins i tot la televisió autonòmica hi va dedicar un debat de representants de partits polítics extremenys en el transcurs del qual no van faltar els clàssics arguments catalanòfobs: la “lluvia de millones” i el suposat tracte de favor de Pedro Sánchez cap a Catalunya, quan la realitat és que la inversió del govern espanyol a Extremadura augmenta el 27,3% al projecte de llei de pressupostos generals de l’Estat presentat fa pocs dies. Ni tampoc hi va faltar la crida a intervenir TV3, una televisió líder d’audiència a Catalunya, mentre que la televisió autonòmica extremenya no passa de quarta posició i un 5 per cent de quota de pantalla.

Ja sabem que el PP i Cs viuen de la catalanofòbia, res de nou a l’horitzó, però el PSOE té un problema greu quan, mentre Sánchez assegura que ha començat l’etapa del diàleg, els seus segueixen disparant contra Catalunya d’una manera tan prepolítica. Miquel Iceta ja ha reaccionat retraient la posició dels socialistes extremenys, però cal que sigui el mateix Pedro Sánchez qui surti públicament a parar-los els peus. Si no, perdrà la poca credibilitat que li queda quan ens diu allò de “o governem nosaltres o torna el 155”.