Però, què els hem fet?

Què els hem fet, nosaltres? Aquesta és (fa anys, de fet, que ho és) la pregunta que em faig en veure el que ha aprovat aquesta setmana l’Assemblea d’Extremadura. O el que em pregunto en llegir les declaracions de l’altre dia de Carmen Maura, la chica Almodóvar, dient: “Em posa negra donar diners als catalans, que són els que menys ho necessiten.” O el que penso cada dia de cada dia llegint la premsa o escoltant les ràdios de Madrid. Què els està passant? Per què aquesta actitud tan visceral i irracional amb Catalunya? Quina necessitat té, l’Assemblea d’Extremadura, de votar una resolució demanant que apliquin el 155 a Catalunya? Quin problema tenen, ells, amb Catalunya? En què els afecta, a ells, que els governs català i espanyol parlin de diàleg en comptes del 155? Quin problema té amb Catalunya el grup parlamentari socialista extremeny –que és el del president d’aquesta comunitat autònoma– que és capaç fins i tot de contradir el president Sánchez i demanar que s’intervingui TV3 o els Mossos? S’hi val tot, ara, contra Catalunya. S’hi ha valgut sempre, però ara especialment. Perquè ara, per fer punts a Espanya, cal malparlar de Catalunya i dels catalans. I això em sap molt greu. Perquè a mi em sembla que fins ara els independentistes catalans han (hem) dit que no volem ser espanyols, però que no tenim res en contra dels espanyols. Jo no els vull cap mal, als espanyols. Al contrari. Però llegint cada dia la premsa espanyola, sentint algunes ràdios i televisions, veient el que diuen les Carmens Maures de torn, i veient el que ha aprovat l’Assemblea d’Extremadura, em pregunto si això és recíproc. Però, què carai els hem fet? Dir en veu alta que l’encaix entre Catalunya i Espanya no funciona i que ha caducat? Mobilitzar-nos i sortir al carrer per expressar-ho? Dir en veu alta el que pensem? On són, doncs, les seves propostes? S’hi pot estar d’acord o no, però a mi em semblen fora de lloc moltes de les declaracions que estic sentint aquests darrers dies (aquests darrers mesos i anys, de fet) i, és clar, el que ha aprovat l’Assemblea d’Extremadura.