No us deixarem sols

Ara que aviat deixarem la presó de Lledoners, ara que deixarem la nostra estimada terra per anar durant força temps a una nova presó de Madrid i d’allà al judici, ara que no sé quan podré tornar a fer un escrit d’opinió, no me’n puc estar, d’expressar i abocar tot el cúmul de gratitud i compromís vers tantíssimes persones per defensar tant i arreu tot allò que ens ha portat a la presó. Necessito deixar testimoni per escrit del sentiment de gratitud infinita a tantes i tantes persones de tota mena de condició, edat, origen i pensament per ser-hi aquests mesos. Per enviar-nos milers de cartes d’escalf i de suport. Per venir aquí a fora, a l’esplanada de Lledoners. Per cantar. Pels vostres clams. Per desitjar-nos cada dia, sens falta, una càlida bona nit. Per fer-nos companyia en les dates més assenyalades de Nadal. Per pujar cims, per córrer quilòmetres, per fer llargues caminades, motorades, per interpretar melodies a peu de carrer, per fer trobades castelleres, per fer hores de ràdio, per organitzar dejunis, per organitzar infinitat de sopars grocs, per portar i penjar llaços grocs. Per ser regularment a les places de tots els racons de Catalunya. Per no deixar-nos, ni per un minut, sentir-nos sols. Gratitud infinita per unes famílies, les nostres, que hauríem de tornar a néixer molts cops per tenir temps d’atrapar-les en la serenor i la fortalesa demostrada. Gratitud per fer, no per desfer, tantes i tantes coses, immenses o simbòliques, multitudinàries o en petits grups, units sempre i arreu per una paraula meravellosa: llibertat! I nosaltres, que només en tenim una de paraula que potser no diu molt però que ho vol dir tot: gràcies! Gràcies per ser-hi tant i gràcies per la manera com hi heu estat i segur que hi seguireu sent.

Tantes i tantes mostres de compromís pacífic i actiu per tots els racons del país ens han de donar molta més confiança i, sobretot, esperança. Confiança en nosaltres mateixos i esperança per culminar allò que també de manera pacífica i lliure vam començar aquell 1 d’octubre del 2017.

Suposo que, com la resta de companyes i companys empresonats i exiliats, vosaltres feu que no em senti personalment amb cap dret al desànim, i encara menys amb cap dret a la resignació davant un judici que ja arriba amarat de voluntat d’escarment, de manca de garanties i de decisions judicials basades en l’animadversió cap a uns ideals i l’objectiu polític que defensem: la independència de Catalunya. Un objectiu polític que és noble, pacífic, legítim i democràtic.

Per tot això, ara ens toca a nosaltres, als que serem jutjats, fer que no us sentiu sols durant el judici. Que tot el que heu fet no ha estat ni serà en va. Aquest cop, durant el judici, sereu vosaltres els que ens sentireu a nosaltres. I serà llavors quan podrem, us voldrem i necessitarem correspondre-us. I la millor i única manera que podem tenir ara és que de la nostra veu noteu la mateixa fermesa i convicció que nosaltres hem notat a fora de la presó. Ara ens toca a nosaltres correspondre-us i a la nostra veu no hi entreveureu ni un bri de resignació, ni de renúncia, ni de rendició. Que no us sentiu sols en la defensa de la democràcia que voleu fer possible, en la reivindicació dels drets i llibertats fonamentals que s’han vulnerat amb l’objectiu d’escarment i no de justícia i que ho són de tothom, i que tampoc us sentiu sols aquells que, a més, defenseu, com nosaltres, l’objectiu de ser República i que tants cops n’heu deixat constància a les urnes. Unes urnes que ens comprometen i ens obliguen, per sentit democràtic, a ser-ne dignes i conseqüents.

No donaré lliçons ni consells a ningú, Déu me’n guard! Ni durant els mesos que venen perdré ni un minut en batalles i batalletes partidistes. I encara menys en cap crítica pública a cap de les persones que pacíficament i políticament s’han mogut per la nostra llibertat i per la de Catalunya. Seré només exigent amb mi mateix, tant com pugui, però no amb els altres. I miraré de posar-hi el bo i millor, com heu fet vosaltres, per no apartar-me d’una sola lògica: correspondre-us des de la infinita gratitud per tot el que heu fet, feu i fareu per la llibertat en majúscules i per l’altíssim honor que ens heu atorgat en poder-vos representar.

L’Estat espanyol, a través de la seva cúpula judicial, retorçant el dret de manera vergonyant i decorant jurídicament de manera maldestra l’estratègia política de l’“A por ellos”, ha impedit que us representem a molts al Parlament i al govern de Catalunya. Doncs bé, ara ho farem físicament amb el mateix sentit de responsabilitat, de representativitat i de compromís amb vosaltres, no pas al Parlament ni al govern, però sí al Tribunal Suprem. Ara ens toca a nosaltres dir-vos que, durant el judici, “no estareu ni us sentireu sols”. Nosaltres, de manera serena i ferma, hi serem amb vosaltres i per a vosaltres.