‘Déjà-vu’

Tots els tertulians d’aquest país (i aquest, ja ho saben vostès, és un país que té molts tertulians) ahir sucaven pa (tornaven a sucar pa, de fet) amb les noves desavinences entre JxCat i ERC. Marededeu, quin déjà vu! Se’n recorden, de com vàrem acabar el darrer curs parlamentari, abans d’anar-nos-en de vacances a l’estiu? Amb acusacions encreuades entre JxCat i ERC (o entre ERC i JxCat, que l’ordre dels factors no altera el producte) i desconvocant a última hora el que havia de ser el darrer ple del Parlament abans del període estival. La manera com s’havia d’aplicar la interlocutòria del jutge Llarena sobre la suspensió de sis diputats del Parlament ja va provocar una picabaralla lamentable entre les dues formacions. Tan lamentable que va durar quatre mesos i no es va tancar –en fals, és clar– fins a principi d’octubre quan el president Torra i el vicepresident Aragonès es van conjurar públicament i van dir que el d’ara és un govern sòlid i garantit com a mínim fins després de la sentència de l’1-O. Doncs, ja ho han vist i llegit aquests dies, ja hi tornem a ser. Aquest cop, el xoc –que les dues parts mitiguen en públic però amplifiquen en privat– arriba arran del recurs que el president Puigdemont ha presentat al TC contra la mesa del Parlament, presidida per Roger Torrent, perquè en el seu moment –el juliol passat, quan les dues formacions ja es van barallar– li va retirar la delegació del vot. JxCat diu que és un tràmit perquè Puigdemont pugui acudir a la justícia europea i que en va informar prèviament el president Torrent; però els republicans sostenen que no en sabien res i que, en tot cas, hi va haver només una conversa informal als passadissos del Parlament. Tant se val. És clar que segueixen estratègies diferents. S’ha tornat a veure aquests dies quan, arran de la reforma del reglament, JxCat ha tornat a parlar de la possible investidura de Puigdemont, i aquest ha dit que era “qüestió de voluntat”. Torrent, en canvi, ha deixat clar que no hi haurà cap nova investidura si no és “efectiva”, que és el que ja va dir el 30 de gener quan va suspendre el ple d’investidura de Puigdemont amb l’argument que aquesta havia de ser “efectiva i amb valor real”. Ben mirat, potser no és un déjà-vu. És, simplement, que som on érem.