Taxi, VTC i un model antic

Es vol presentar el conflicte entre els VTC i el taxi com l’enfrontament entre el nou món que neix inexorable contra el vestigi d’un antic règim, el dels taxistes, que no es resigna a morir. Pot haver-hi un punt de ludisme en la reacció dels taxistes, però en realitat estem davant una simple opa hostil –de les de tota la vida– d’unes poderoses multinacionals per apropiar-se el servei del taxi driblant la regulació actual del sector. Els VTC són un servei de lloguer de vehicles amb xofer, que per llei cal precontractar. Pensat per a qui necessita un servei especial de xofer que en fa previsible la contractació. Però la nova tecnologia de les aplicacions dels mòbils permet que aquesta precontractació passi de ser programada a ser gairebé instantània. La qual cosa converteix els VTC en taxis de facto. Per això no els agrada la regulació decretada per la Generalitat per encarrilar el conflicte. No perquè afecti els VTC –les mesures establertes tenen tota la lògica en un servei especial de xofer–, sinó perquè els impedeix fer de taxi amb subterfugis. I per això es concentren llicències VTC d’arreu de l’Estat només en els llocs on la demanda és de taxi –grans ciutats o zones turístiques–. La qual cosa provoca competència deslleial als taxistes, desabastiment del servei real de VTC en molts territoris, i encara que tingui cobertura legal, des del meu punt de vista, és un frau de llei. Podem debatre els dèficits del taxi. Com cal aguantar taxistes barruts o les condicions d’alguns vehicles. O la revenda de llicències i altres pràctiques poc edificants. Però això no evita que estiguem davant una burda guerra d’operadors per apoderar-se, o retenir, el servei del taxi, revestit de falsa modernitat.

Un servei, el de transport en vehicle amb conductor, que d’altra banda suposa un model antic de mobilitat urbana. Ciutats atapeïdes de cotxes amunt i avall a la cacera de passatgers –cada cop més grans perquè volem que ens portin en vehicles d’alta gamma a un preu mòdic per imaginar que som magnats– provocant problemes de mobilitat i una contaminació inassumible. Penso que el que cal és avaluar si els VTC i el taxi són un servei sostenible. Al cap i a la fi, com ha dit aquests dies el president de Turisme de Barcelona, Joan Gaspart: “He agafat el metro per primera vegada en la meva vida. No és tan tràgic.” Doncs això!