Guerra inútil dels taxistes

Fa unes quantes dècades hi havia servei de taxi a qualsevol població en actiu les 24 hores del dia. En pobles com Campdevànol, d’uns 3.000 habitants, n’hi havia com a mínim quatre. A principis dels anys setanta del segle passat, sempre hi havia algun taxi a la parada quan tancaven les discoteques de Ripoll i el compartíem per tornar al poble. Ara ja no n’hi ha, com tampoc cinemes. A les ciutats, si bé la majoria de cinemes han tancat, no ha estat així en el ram del taxi. El creixement, l’expansió i el turisme el van convertir en una comoditat per al qui anava perdut o volia evitar els retards dels autobusos o la llunyania de les boques del metro del lloc de destí. Els cotxes negres i grocs formaven part del paisatge de Barcelona, n’hi havia per tot arreu. Eren com els amos dels carrers. Jo havia pujat en algun, i en més d’una ocasió representava un viacrucis en què calia complir amb les normes que imposava el conductor. Repeteixo, no sempre, però en general la conversa havia de ser en castellà, hi havia el risc que no tingués gaire bona lluna i remugués constantment o que cridés per la finestra tot tipus d’improperis a algú que no feia el que cal. També era comú el qui tenia l’emissora de la COPE o en Losantos, fent gestos de satisfacció i d’afirmació a unes opinions polítiques que a qualsevol usuari amb dos dits de front l’incomodarien. La petició de canviar d’emissora, si no era resposta amb un exabrupte, generava el perill d’entrar en una discussió política tan inútil i fins i tot més pesada que els discursos del Losantos. Ara, davant la irrupció de les grans plataformes com Uber o Cabify, pretenen cremar-ho tot, paralitzar les carreteres, estomacar altres treballadors per reivindicar una cosa tan absurda com que el temps s’aturi. Pretenen lluitar –ni més ni menys– contra el segle XXI i el servei de trasllat que ofereixen les grans i globalitzades plataformes, en què, al mateix preu o menys, un conductor vestit de negre i amb corbata, discret i que només parla per oferir aigua us acostarà amb puntualitat britànica d’un lloc a l’altre. No sols lluiten a favor del seu lloc de treball, cosa legítima, sinó que ho fan contra l’elecció lliure dels usuaris. La nova era tecnològica es va imposant i ha arribat per quedar-se. Ho ha fet en la premsa, en la banca, en el comerç amb plataformes com Amazon, etc. Sembla, però, que pretenen aturar el progrés amb foc, víctimes, pallisses i talls. Pràcticament no hi ha encausats ni empresonats. Molt diferent per als molts catalans que es manifesten per progressar mantenint la seva identitat.