Silencis que parlen

Els últims dies, hem viscut a Catalunya dues situacions conflictives que tenen com a punt de mira els socialistes, tants els de Catalunya com els de la resta de l’ Estat.

1. El dimecres 16 de gener, la Policía Nacional deté 16 persones de les comarques de Girona. Entre els detinguts hi ha l’ alcalde de Verges, Ignasi Sabater; l’ alcalde de Celrà, Dani Cornellà; un fotoperiodista i diferents activistes independentistes, entre ells el nebot del president Quim Torra, Ernest Morell Torra. Totes aquestes detencions venen motivades pel tall a les vies del TAV l’ 1 d’ octubre del 2018. Aquestes detencions s’han fet sense cap ordre judicial i sense cap citació prèvia. Les han portat a terme policies estatals de paisà i molts d’ells amb passamuntanyes. Per cert, una noia que també havia de ser detinguda s’ha refugiat a la Universitat de Girona. Com em recorda tot això els 60-70 del segle passat! Resulta que, segons la legislació espanyola, la policia pot detenir sense ordre judicial, però només davant de situacions greus, mai per desordres públics, que és del que s’ ha acusat els detinguts. Per tant, les detencions són totalment injustificades, innecessàries i, fins i tot, poden esdevenir il·legals. En el fons, no són res més que represàlies, venjança i intimidació cap a la població. El poble català ha d’entendre que Estat-policia són els que manen i que alerta amb el que fem.

2. Fa quasi un mes que el vaixell de salvament Open Arms està retingut al port de Barcelona per la negativa de capitania marítima a dirigir-se al Mediterrani central per raons administratives, diuen. Resulta que per raons administratives impedeixen que Open Arms pugui salvar vides al Mediterrani. Recordem que capitania marítima depèn del govern central presidit per Pedro Sánchez. Pocs dies després de la negativa, llegim que 117 persones han mort ofegades en ple Mediterrani. Quina vergonya. Davant de tot això, no hem sentit cap veu socialista crítica en aquestes situacions. Els únics que han parlat han estat el ministre Marlaska i la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, justificant només les detencions i callant davant la retenció del vaixell d’Open Arms. Per ells, tot correcte, tot justificat. De nou, quina vergonya.

Però encara sento més vergonya pel silenci del subdelegat del govern central de Girona, Sr. Bramon. No és la seva funció principal dirigir i coordinar les forces de seguretat espanyoles a les comarques de Girona? Per què calla? El seu silenci és massa eloqüent. Tampoc han dit res l’antic sub-delegat Francesc Francisco, ni en Rafel Bruguera, que és l’únic diputat al Parlament de Catalunya pels socialistes gironins. Tampoc han criticat l’actuació policial ni la retenció del vaixell els caps de llista socialista de les principals poblacions gironines. És que la pertinença a un partit polític els ofusca la ment i la consciència? Quina pena i quina vergonya... com poden parlar de justícia, solidaritat, benestar, progrés social si davant d’aquestes situacions callen o, molt pitjor, les justifiquen? En contraposició a aquest silenci cal destacar la posició, absolutament crítica, dels moviments socials independentistes i de tots els partits independentistes i d’esquerres. Volem destacar l’actitud valenta de la Marta Sibina, diputada de Podem per Girona, que ha dit que no votarà els pressupostos de Sánchez mentre mantingui segrestat l’Open Arms.

Nota: quan ja tenia l’article per enviar, llegeixo a El Punt Avui del 25 de gener que el senyor Bramon ha parlat. Això sí, per justificar l’ actuació policial del govern central. Perfecte.