Una de les lliçons més manifestes que ha ensenyat el procés dit com a tal ha estat l’extrema dificultat que ha tingut per canalitzar institucionalment una reivindicació política amb gran força al carrer. Els resultats estan a la vista. No només no hi ha República, sinó que s’ha desembocat una repressió atroç que no ha topat amb cap resistència apreciable, ni cultural ni per descomptat judicial, en l’Espanya del segle XXl. Estant així les coses, l’independentisme de base clama unitat a uns partits que emeten una imatge de bloqueig en vista de la impossibilitat de conciliar, ara mateix, posicions entre els qui clamen tirar pel dret i els qui defensen baixar de marxa. És el gran atzucac. I, fins que no es resolgui, el de la unitat serà un crit que es perdrà en el desert.