Pilar Heras

A finals dels anys setanta, un grup de joves figue­rencs amb inqui­e­tuds soci­als i polítiques van irrom­pre a la secció comar­cal de CCOO a l’Alt Empordà. El sin­di­ca­lisme aga­fava força i era un bon espai per tre­ba­llar en favor dels drets dels tre­ba­lla­dors. Van fer-hi tan bona feina que en poques set­ma­nes van des­per­tar l’interès de la direcció del sin­di­cat, que va enviar el sin­di­ca­lista i diri­gent comu­nista Paco Fru­tos a veure què pas­sava. Fru­tos, de manera ful­mi­nant, va expul­sar del sin­di­cat aquells joves, massa afins a grups inde­pen­den­tis­tes, ja que podien tras­bal­sar l’hege­mo­nia del PSUC dins de CCOO. Crec que aquesta va ser una de les pri­me­res lliçons que va apren­dre Pilar Heras en el món real de la política. La Pilar ja no era aque­lla noia kum­baià pro­vi­nent de l’escol­tisme que tocava la gui­tarra a la parròquia de mossèn Molle­russa; també havia dei­xat enrere el grup Indika, on can­tava a The­o­do­rakis i poe­mes de Maria Àngels Anglada. La Pilar no diré que volia can­viar el món, perquè era molt rea­lista, però sí que volia can­viar les coses i, en la mesura que ha pogut, ho ha fet, tant en l’àmbit docent i uni­ver­si­tari com des de les dife­rents res­pon­sa­bi­li­tats que ha tin­gut, com a regi­dora de Caba­nes, com a direc­tora dels ser­veis ter­ri­to­ri­als de Benes­tar i Família a Girona, des del Comitè d’Ètica dels Ser­veis Soci­als de Cata­lu­nya, des del Depar­ta­ment de Justícia o des dels dife­rents àmbits del món social en què ha par­ti­ci­pat acti­va­ment. Com a imatge de l’espe­rit rebel, d’incon­for­mista i de voler can­viar-ho tot, em quedo amb la de Pilar Heras a cavall d’aquell Citroën 2CV blau cel, des­ca­po­tat –amb el pre­cep­tiu adhe­siu del “Nuclear? No gràcies”–, abran­dant una gran este­lada, i encapçalant una de les mar­xes en cotxe fins als Aigua­molls per rei­vin­di­car la defensa d’aquest espai natu­ral, i també de quan va encapçalar la pri­mera can­di­da­tura inde­pen­den­tista a Figue­res. Real­ment ha estat una per­sona tos­suda, que va par­ti­ci­par en la cre­ació del “Grup de Dones” de Figue­res i que, amb una gran capa­ci­tat argu­men­ta­tiva, podia arri­bar a convèncer fins i tot un emblemàtic mili­tat del PSUC com Pere Cro­sas perquè aban­donés el cen­tra­lisme democràtic i fos el cap de llista per Girona en les gene­rals del 1979 pel Bloc d’Esquerra d’Alli­be­ra­ment Naci­o­nal (BEAN) de Xiri­nacs.

Tot ple­gat, una bona lliçó de vida i gene­ro­si­tat.