‘Open Arms’

Des de fa més de dues set­ma­nes, l’Open Arms, el vai­xell de l’ONG homònima bada­lo­nina, està atra­cat al port de Bar­ce­lona sense permís per sal­par i repren­dre els res­cats de vides al Medi­ter­rani, les d’immi­grants i refu­gi­ats que nau­fra­guen –en sen­tit lite­ral– en la seva aven­tura d’arri­bar a Europa.

El reté en terra el govern espa­nyol, el mateix que va ser aplau­dit l’any pas­sat per haver dei­xat desem­bar­car al port de València l’Aqua­rius, amb més de 600 per­so­nes a bord que ningú volia aco­llir. Per denun­ciar la situ­ació i, alhora, donar a conèixer la seva feina, la set­mana pas­sada l’ONG bada­lo­nina va obrir l’accés al públic a un altre dels seus vai­xells, l’Astral. De les dades reco­lli­des durant la visita, en des­ta­ca­ria dues: pri­mera, la UE ha anat subs­ti­tuint les ope­ra­ci­ons de sal­va­ment (com la Mare Nos­trum, enge­gada per Itàlia sota la com­moció pels cen­te­nars de morts en el nau­fragi del 2013 davant l’illa de Lam­pe­dusa) per les de blin­datge de fron­te­res. I, segona, a causa de la per­se­cució de què són objecte, de la dot­zena de vai­xells com l’Open Arms que ope­ra­ven al Medi­ter­rani, ja no en queda cap en actiu (el Sea Watch, l’últim, va acon­se­guir final­ment ahir, després de deu dies, el permís per desem­bar­car 47 immi­grants). Entenc que resol­dre el drama migra­tori no és una tasca sen­zi­lla, però segur que tan­car els ulls i dei­xar morir la gent al mar no és la solució. Diria, més aviat, que dene­gar l’auxili és un crim.