“«Espíritu del doce»”

Sembla que l’inici del judici als presos polítics ha quedat fixat per al 12 de febrer pròxim. Sempre hi poden haver dilacions. La lentitud de la justícia uneix Hamlet i Kafka en el desesper. Als més grans, aquest dia ens remet a l’“espíritu del doce de febrero”. Era l’any 1974. ETA no feia ni dos mesos que havia matat l’almirall Luis Carrero Blanco, president del govern i amic de Franco. Abans o després del funeral, Franco va reproduir en veu alta el refrany castellà “no hay mal que por bien no venga” que, francament, va sonar una mica fortet, sobretot pensant en la vídua i els fills, i va generar moltes cavil·lacions. Franco va fer que Carlos Arias Navarro succeís el difunt en el càrrec. Un dotze de febrer el nou president va anunciar una “liberación” que incloïa el reconeixement de les “asociaciones políticas”, el “contraste de pareceres”, etcètera. Un nu en una pel·lícula va fer pensar que la “liberación” anava de veres, almenys pel que fa als sostenidors. Es va començar a parlar de l’“espíritu del doce de febrero” o simplement de l’“espíritu del doce”, sense especificar el mes, que es donava per sobreentès. A les asociaciones políticas no s’hi va apuntar ningú de valor. Després van venir les execucions de Puig Antich i d’activistes d’ETA. ¿I l’“espíritu del doce?”, es preguntava la gent amb burla amarga. Per Franco, “liberación” sempre va tenir un sentit unívoc, ja des del parte de la victoria de Burgos. L’“espíritu” tampoc no va enganyar: com el seu nom indicava, era un fantasma amb les cadenes incorporades. El 20 de novembre de 1975, Arias Navarro, moquejant i tirant muntanyes amunt, va anunciar que Franco havia lliurat l’esperit. No va dir “no hay mal que por bien no venga” però al cap de tres anys que es van fer eterns naixia el que ara s’anomena “el règim del 78”. Es fa amb un menyspreu que no comparteixo perquè va ser el de la democràcia, el retorn de Tarradellas o la incorporació a Europa. D’aquell “mal” en va venir un bé. Són ells, els més acèrrims defensors del règim vigent, els que contribueixen a espatllar-lo amb un judici que no hauria de ser, situat en una data que no evoca res de bo. La justícia és cega i ignora els calendaris? Per a altres coses té l’ull viu.

Els presos van ser retornats ahir a presons madrilenyes. Tots els que hi han pogut parlar diuen que ho fan molt serens. El tribunal que els ha de jutjar no sembla tan enter. El govern ha cuitat a ajudar-lo amb una campanya publicitària que afirma que Espanya és una democràcia plena, adreçada a l’Europa que mira. Ni Europa ni el papa de Roma, que van suplicar clemència per als que havien de ser executats, no van donar crèdit a l’espíritu del doce de febrero. Segons com condueixin el judici, el d’ara pot enfonsar el règim a ulls de tothom.