Faci vostè d’observador

El Tribunal Suprem ha decidit finalment que no reservarà cap espai per a observadors nacionals i internacionals dins la sala del judici de l’1-O. El seu argument és que “tot ciutadà que vulgui convertir-se en observador podrà fer-ho” perquè el tribunal emetrà en directe per streaming i des del web del mateix Suprem tot allò que passi a l’interior de la sala. No és cert. No es veu ni es percep el mateix dins de la sala del Suprem que mirant-ho per unes imatges de televisió que, a més a més, les edita el mateix tribunal. I no serà el mateix veure quines cares faran els presos en arribar al Suprem des dels seus centres penitenciaris, que veure’ls ja asseguts per una pantalla de televisió. Ens perdrem algunes mirades i alguns gestos. O, dit a la inversa, veurem les imatges i els gestos que algú decidirà que són les que hem de veure. La decisió, doncs, ja està presa i anunciada. Ho veurem per la televisió. Però no ens perdrem detall. Per això els recomano que, vistes les circumstàncies, es converteixin vostès també en observadors. A partir de dimarts, El Punt Avui TV, i el web del diari (www.elpuntavui.cat) retransmetrà íntegre i en directe tot el judici. Malauradament (per a ells, és clar) en les mateixes condicions que ho hauran de fer els observadors internacionals. Però per això, per no perdre’s cap detall, nosaltres hi afegim molt més: una hora i mitja diària d’anàlisi sobre tot el que ha passat. Cada dia de judici, a El Punt Avui TV. Allà, els periodistes que tenim a la sala ens podran explicar allò que el senyal del Suprem no ens ha ensenyat. I sabrem què en pensen els advocats, què en pensa la premsa nacional i internacional, i què n’opinen els experts. Gràcies al desplegament que en farà aquest diari, a la seva versió digital i a la televisió del grup, vostè podrà ser molt més que un observador. Serà un observador privilegiat. Si més no això és el que intentarem amb el desplegament de recursos i mitjans que invertirem per donar cobertura informativa –i d’opinió, per què no?– al judici que pot marcar un abans i un després en les relacions entre Catalunya i Espanya, de la mateixa manera que el va marcar l’1-O.