Un entre tants?

La gent feinera del Memorial Democràtic de Barcelona em regala un llibre que conté les memòries dels primers 39 anys de Lluís Martí Bielsa, aragonès de naixement, el 1921, ara barceloní del tot. És secretari de l’Associació Catalana d’Expresos polítics, en substitució de l’Enric Pubill, amb qui era al Teatro del Barrio del madrileny barri de Lavapiés el dia de la reestrena, al cap de tants anys i en un teatre ple de gom a gom, de l’obra sobre Miguel Hernández, que, entre d’altres, amb Marcos Ana, havien representat, clandestinament a la presó de Burgos, en dies del franquisme més negre.

El llibre, Uno entre tantos. Memorias de un hombre con suerte, fa que tremoli l’esquena del llop, tot i que és el relat d’algú que no fa escarafalls, ni tan sols quan redacta, amb precisió, la crònica de tota mena de tortures: al llarg d’una infància duríssima, o de qui és detingut pels esbirros franquistes, o quan descobreix que más cornás da el hambre, un dels fils de la memòria de tantes persones que lluitaven a favor de la llibertat i que van passar tants anys o als camps de concentració o a les presons d’un règim enverinat que odiava els que volien ser lliures. Un Martí Bielsa que va treballar sempre, i que podria fer seva la dita “Home de molts oficis, pobre segur”. Un material autobiogràfic que massa persones haurien convertit en guió de qui aspira a ser reconegut com un heroi excepcional, i que, en canvi, l’autor, que s’autoproclama “un home amb sort”, s’indigna, quan deixa el món de les presons i dels controls policials, de la grolleria del llenguatge quotidià a la capital d’aquella Catalunya que s’havia inventat la Lliga del Bon Mot.