Medicaments caducats

L’extrema feblesa del govern espanyol la van representar ahir al Senat els ministres Carmen Calvo i Josep Borrell: Calvo defensant davant la dreta cavernícola espanyola que hi hagi una taula de diàleg amb el govern català, i Borrell havent-hi d’intervenir, uns minuts després, per contradir l’esperit de la intervenció de Calvo i assegurar que allò no és diàleg, sinó l’aplicació d’antiinflamatoris. Diuen que l’independentisme està dividit i és un caos d’estratègies i declaracions, però miri’n l’altre costat i es posaran les mans al cap. Cops de cec, bromes de salvapàtries ocurrents, i fiar-ho tot als jutges a partir d’un relat inventat. Però políticament fa temps que estan derrotats i la seva única salvació és que un dia els catalans, per art de màgia, deixin de voler tan massivament la independència.

Si una cosa hem après de la política espanyola tots aquests anys és que la fatxenderia a l’hora d’explicar les coses és inversament proporcional a la força i l’èxit polític de qui ho pronuncia, i Borrell i les seves metàfores mèdiques estan just en aquell punt de presumpció desesperada: no hi ha victòria política possible per a Espanya, i ho saben. Només la judicial i repressiva. Que pot servir per obstaculitzar i endarrerir la solució, és clar, i per donar a Espanya la falsa creença d’anar guanyant pel fet de ser capaços d’omplir un furgó policial blindat amb els representants d’almenys el 48% de la societat catalana, però això no fa desaparèixer aquesta societat ni allò que vota.

Que ahir Calvo i Borrell tornessin a insistir que qualsevol diàleg amb el govern català serà dins del marc de la Constitució demostra fins a quin punt els polítics espanyols també estan engabiats dins del furgó mental del fals constitucionalisme construït per Aznar i que els incapacita per trobar una solució. Una constitució és democràtica només quan té el consentiment de la societat on s’aplica. A Catalunya, les enquestes i els resultats electorals dels darrers anys demostren que aquest consentiment ha desaparegut. Ja no existeix. I això no és una infecció, senyor Borrell, sinó un problema polític de primer ordre. I imposar la Constitució per la força a una societat que no la vol no és cap medicina democràtica, sinó un autoritarisme criminal que fa emmalaltir encara més el sistema espanyol i que, d’aquí a uns anys, farà passar molta, molta vergonya, als seus hereus polítics.